LA CONSTITUCIÓ iniciàtica de LA REPÚBLICA DE CATALUNYA
i altres annexes també d´interès
-------------------------------------------------------------------------------------------
Crear un món millor, comença per arreglar casa nostra.
Ens poden gestionar la nostra vida, sense altre gent que viu a 666 quilòmetres de distància.
Podem viure a la màxima potència si ho fem "a la catalana".
És l´hora de fer realitat també els somnis dels nostres avantpassats.
La llibertat comença quan es pot votar, i tothom accepta el què decideix la majoria.
Després de votar tots amb molta determinació l´1 d´octubre del 2017, LA REPÚBLICA DE CATALUNYA es va proclamar el 27 d´octubre del 2017; tanmateix ara cal fer l´esforç culminant final d´ implementar-la!.
Com ho podem seguir fent, pujant pel camí llibertari de fer entren tots un país nou?
No podem seguir amb els falsos paràmetres, ni símbols, ni errònies tradicions que ens encadenen al de sempre i el seguir colonitzats.
Cal néixer des del punt ZERO, tanmateix de forma iniciàtica fer servir els nostres autèntics símbols de l´antiga tradició de Catalunya que ens connecten de forma potent als nostres orígens autèntics i únics que cal exponenciar sinèrgicament a la màxima potència en aquest món on té lloc ara i ací el mateix Procés de Canvi a nivell planetari.
El procés d´independència de Catalunya, forma part decisiva del procés de Canvi Planetari.
Amb aquest blog indiquem els canvis que cal fer per a que Catalunya sigui el què tenia que ser de fa temps, i encara no som.
Cal conèixer les nostres arrels, els veritables orígens, la tradició arcana que arriba fins a nosaltres i l´hem de fer ilimitadament conscient!.
No és d´altre manera que s´obté la independència completa de Catalunya.
Com es diu, i és cert: "QUI PERD ELS ORÍGENS, PERD LA IDENTITAT", i hem de tenir-ho molt en compte.
Mai hem pogut escriure la nostra veritable història.
Els romans (218 a.C.) aprofitant la II guerra púnica esborren l´iberisme druida català, els borbons amb la seva llei de "La Nueva Planta" (1714) ens castellanitzen, amb la guerra d´España (1936-39) els feixistes destrueixen Catalunya i després amb la repressió també castiguen i afusellen al nostre president de la Generalitat amb judici sumaríssim, i ara la monarquía borbònica amb l´"artículo 155" elimina tot el Govern català (2017) i tornem a tenir exilats i pressos polítics en ple segle XXI.
Tots aquests violents aconteixements, de moment ens han impedit d´escriure-la, de conèixer els nostres autèntics referents, l´han censurat, re-inventat, canviat perquè no tinguem autoestima, i així ens segueixin assimilant, tot intentant bescanviar la colònia que ara es diu "autonomia" i abans "regió", en un territori cada vegada més espanyolitzat i sense esperit propi....
Aquest blog, " LA CONSTITUCIÓ iniciàtica de CATALUNYA", vol ser una eina pràctica i efectiva per tenir en compte què ha de posar-se o millor què no, en la propera Constitució de la República de Catalunya (o exotèrica constitució).
Car, abans de donar-la vida, caldria tenir en compte el contingut d´aquest blog.
Amb aquestes informacions històriques, no sempre conegudes i sempre perseguides, volem assolir intensament que siguem conscients de les importants tradicions o referències que tenim de patrimoni històric, algunes de les quals prenem encara com a bones, però que no ho són pas, i caldria fer net.
Hem de reconnectar amb els veritables orígens, per poder ressuscitar com Au Fènix (i que Catalunya és de sempre), sobresortint de les cendres de la ignorància i l´endormiscament general.
Són tradicions de profund significat interactiu (arquetips que ens lliguen benefactorament al que som de veritat, l´Ànima Catalana Profunda), recentment bescanviades (en la intenció d´assimilar-nos del tot) i que busquen l´equívoc, sovint emprant matusserament evidents falsificacions de la nostra història per part dels que ens han governat des de fora del país, quasi sempre amb interpretacions interessades, la mitja-veritat, amb censura anti-catalana, amb sibil.lines referències falses, o eliminació completa del què realment fou i és, en un llarg etc maquiavèlic; que amb argúcia de fa temps (fa segles), pretenen que no reconnectem amb els nostres importants i vivificadors orígens, les arrels de tot plegat ----que són les que ens donen la força per a fer realitat aquest culminador Estat de Catalunya (avui en forma de república independent), i que ha de ser la gran veu de la consciència al món, i pacífic exemple de canvi de "El Sistema" (on els fils d´un "Nou Ordre Mundial" no volen que res canviï) , suara Catalunya ja amb forta veu i vot arreu on calgui, sent operatius al 1000 per 100 en la Catalunya que ha de ser de referència per altres pobles que també vulguin despertar, en la cultura de la pau complerta i en la saviesa operativa de fer també un món millor per a tots, ja a plena consciència----.
Gràcies per la vostra atenció,
força
i sinergia positiva!
Salut!
****************************************************************************
A.
PROCÉS D´INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
Hi han 44 arquetips que donen identitat, força i vida al què representa Catalunya d´antuvi, el què és, i seran també els Països Catalans.
El Procés d´Independència també té a veure amb la recuperació d´aquests vitals valors, on cal ressorgir per a sempre de les cendres de l´oblit i la ignorància.
Punts vitals de la Tradició, arquetips, i símbols, que caldria que tingués en compte la CONSTITUCIÓ DE LA REPÚBLICA DE CATALUNYA; tanmateix abans de que aquesta es materialitzi, cal saber què cal evitar, corretgir i incorporar.
Cal tenir minuciosament present la nostra essència, els orígens ibers dels quals partim, som i serem, que ens projecten a un futur de creació il.limitada (visible i intangible):
.................................................................................................................................
1. ESTIMAR ELS ORÍGENS DE CATALUNYA (conèixer és estimar,
conèixer molt és saber)
Les nostres tradicions són úniques, i és l´aportació que fem al món amb la nostra Cultura Catalana d´arcà origen, que pocs recorden però que hem de fer ja conscient de forma pràctica.
Per això hem de canviar algunes tradicions o costums incorrectes o espanyolitzants (o d´altres territoris aliens insuflades preventivament) que impedeixen la independència del nostre territori amb context diferenciat, que avui usem com a nostres i no ho són, o no són exactament com les fem.
Catalunya és una nació, amb tradicions complementàries a les d´altres cultures veïnes i que enriqueixen un món calidoscopi en la mirada sumatòria de ser més entre totes les formes de captar el món en que compartim experiència de progrés (com aporten les cultures celtes, maies, inques, els tibetans, els espanyols, els italians, els francesos, etc, al conjunt), i que cal agrair, però cal no aigualir-la.
España ens nega que siguem una Nació, i per tant cal estar alerta, i ser curosos, per evitar l´abraçada de l´os que significa anar perdent flassades a cada bugada (som veïns de la segona potència lingüística més important al món, i caldria tenir només oficial el Català, sinó volem perdre´l en pocs anys, per exemple)...
SANT GALDERIC, no "San Isidro Labrador" (madrileny)
Sant Galderic o St. Galdric (Vilavella, Carcassona 820-St. Martí del Canigó, Conflent, 900) fou un pagès càtar, un dels pocs iniciats cabalistes que es considera sant per l´Església Catòlica, pels seus miracles, per estimar el nostre país i haver defensat als pagesos i gent de la terra dels seus opressors feudals centralistes.... És el símbol del defensor de la Terra Catalana (ja des del segle IX). La seva festivitat: el 16 d´octubre.
En el segle XVIII (1707), España imposa com a Patró de la terra catalana a n´Isidro Labrador (amb la festivitat canviada del 15 de maig, per desconnectar-nos).
La intenció és que no ens connectem amb la nostra terra, i que ens espanyolitzem... tard o d´hora, incorporant una nova línia "castiza" de fer les coses, perdent el referent i el tarannà d´antuvi fet "a la catalana".....
MOBILITZACIÓ. Cada poble, a partir del 2018, no ha de celebrar més festa pagesa que la del nostre Sant Galderic, recuperant la tradició dels nostres avantpassats més savis.
Enguany celebrem la festa de la Terra Catalana el 16 d´octubre! a cada poble i ciutat catalana.
EL DRAC de Catalunya, no el Sant Jordi de London (o anglès símbol de possessió).
El símbol arquetípic dels Reis de Catalunya és el Drac de Foc o el Drac de Catalunya (el perfil geogràfic del nostre país és un Dragó amb el cap al Cap de Creus i que mira a l´Est o sortida del sol (perquè la nostra cultura és solar).
Amb l´enverinament en un sopar organitzat pel "Club de Toledo", del darrer rei de Catalunya el 29 de maig de 1410, en Martí l´Humà, i llur mort el 31 d´aquell mateix mes amb dura agonia, acaba el símbol del dragó medieval, i des de fora, ens implanten el símbol violent del Sant Jordi (España-França-Anglaterra) que mata el drac (Catalunya la volen com a una colònia).
El Símbol del cavaller que mata un dragó, és violent, i mai pot representar Catalunya, terra de cultura i d´acollida.
España és normal que tingui com a seu Patró: "Santiago Apostol: el matamoros", al crit de "Santiago y cierra España" amb una espasa provocadora en la mà, sent un país veí de militars i de total centralisme (almenys fins avui).
Catalunya no pot tenir un símbol de violència imposat, com si fos el toro que mata el torero de torn, en la vella idea d´una España que castiga i és la propietària segons les regles de "el imperio de la ley" (la seva, ells són la llei). El símbol sant-jorgià ens recorda que estem sotmesos i és bo que ho estem... (!).
Encertadament, no fan tant, des del Parlament de Catalunya ens vam declarar plaça no taurina. Ara caldria fixar-nos també amb els símbols que reivindiquen "la fiesta nacional".
De sempre hem estat el país del Dragó de Foc. Però no volen que donem llum.
En el Palau de la Generalitat antic, en la porta principal pel carrer de Sant Honorat, abans de morir l´últim rei nostre, no hi havia cap "sant Jordi". Però apareixen tots a dotzenes amb la implementació de la nova monarquia aliena, per poder controlar subtilment en el seu propi arquetip el verí del sotmetiment que busquen.
El primer dragó controlat per un llancer s´injecta en la façana gòtica del palau el 1418, aprofitant les obres d´ampliació de l´antiga Generalitat. Tanmateix es fa expressament en
aquest sentit "La capella de Sant Jordi" (1432-1434) en gòtic flamíger o darrer gòtic (argot), perquè s´arreli la nova tradició insuflada arreu del país que representa l´edifici que ens simbolitza com a poble encara avui dia.
Manipulació sistemàtica que supera els segles passats i s´incorpora novament en la façana neoclàssica del Palau de la Generalitat (1871) amb un "sant Jordi espader" que castiga el drac de la terra mentre a distància i sense fer més, trobem en la mateixa "plaça sant jaume", en un edifici a Sud-Est, l´escultura de San Jaime Apostol espanyol qui controla només amb la mirada que nosaltres repetim constantment els fals símbol.
Un gran triomf sibil.lí en la perseverancia que dura segles dels propietaris eventuals del nostre respirar, en front els pobladors de la colònia que no s´adonen, i amb la repetició d´un error no conscient per la població, avança la fagocitació, l´assimilació planificada sense fer ja més de forma directe (no cal).
En la catedral gòtica de Barcelona també s´inocul.la el símbol colonitzador en la clau de volta gòtica: 1448. I ensems en un llarg ETC institucional-virregnat forani impulsador (o des-catalanitzador), que caldria bescanviar coneixent la veritat.
Es té que canviar de nom la plaça de "Sant Jaume", bé pel símbol arcà de plaça de Pirene, o modernament com a Plaça de la República de Catalunya, i substituir aquesta escena violenta del militar de torn, per un dragó feliç mirant de front!. L´escultura també de "San Jaime" afí, posar-la en un museu propici.
En els Jocs Olímpics de Barcelona-1992, no és casual que es prohibís el Drac com a mascota com es pretenia, i només es donés permís per posar a un gos (fidel i obedient), el "Cobi" (del peix al cova).
EL DRAC DE FOC, no "la Creu de Sant Jordi".
Per tant la màxima distinció de Catalunya, no pot ser que sigui una creu (catòlica), ni tampoc un torero (espanyol) del dragó, sinó un símbol de pau, suara caldria que fos la relacionada amb el símbol dels Druides Ibers o la simbologia dels Ibers del Drac de Foc o de la Beta del Dragó Tel.lúric (o vulcanià magnetisme --olotí-- que ens connecta amb la Dea Gea o Mare Pirene).
El Premi: "Creu de Sant Jordi", instituït per la Generalitat només fa quatre dies, és a dir, el 18 de desembre del 1981, no pot representar a Catalunya per ser un símbol sant-jorgià violent i torturador, sent Catalunya "la Terra del Drac de Foc" savi que és, i sent, com és, una distinció que es dóna a les persones que fan un bon país i molta cultura (no als matadors de dracs).
Cal donar com a reconeixement als nostres grans aportadors envers el país: El Drac de Foc o El Drac de Catalunya.
EL CAMÍ DE PIRENE, no el "Camí de Sant Jaume" o "Camino de Santiago de Compostela".
L´antic camí iniciàtic que portava a la mítica ciutat ibera de Pirene, cursant l´arcà "Camí de Pirene" (que avui porta al monestir de Sant Pere de Rodes); es va canviar en el segle XII per l´Església de Roma en direcció contrària cap a Galícia i l´Atlàntic; quan de sempre tothom venia a aprendre alquímia, filosofia hermètica, i demés coneixements que atresora d´antuvi la Catalunya Hesperídica o antiga Arcàdia que som. Fent passar al darrer druida celta de la zona gallega: Priscilià, per l´apòstol Santiago, posteriorment posicionat com "el matamoros" i patró d´España, bescanviant la ruta de saviesa mediterrània-ibera per la de dogma i fe catòlica a la gallega (en els dominis dels gaiteros i les meigues celtes).
El canvi exacte es va produir el 1122 d.C., donant "Any Sant Jubilar" per la bul.la papal de Calixt II, i tot perdonant tots els pecats als futurs pelegrins, fins avui van premiar a qui no anés a Catalunya.
Cal tornar a fer el "Camí de Sant Jaume", en direcció al Mediterrani, i a Catalunya, reconsiderant-lo com "Camí de Pirene", i posar a punt (restaurant fidedignament) tots els monestirs romànics que d´antuvi van ser focus de gran saviesa arreu del continent (refent el continent, i el contingut), i tornant a donar-li la vida que van tenir, en un gran projecte de recuperació de l´Hermetisme Antic i tots els coneixements iniciàtics també necessaris pel dia d´avui (donant vida a la Universitat del Món Arcà o la ciència antiga, i les teràpies alternatives amb mestres in situ recuperadors de l´art de lo etern, i que engloba les ciències i les lletres en un mateix vector de catarsi cognitiva).
ART CÀTAR o "ART CATALÀNIC", no Art Romànic o "Llombard".
El primer monestir d´Europa, el precursor, el més antic de tots, és el de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà, Girona).
D´allí, com demostra n´ Alexandre Deulofeu, neix l´Art Romànic i l´"Opus Spicatum", perquè totes les altres construccions fetes en xarxa que hi porten allí en el camí antic que fou de Pirene, són més modernes que aquest epicentre d´art i cultura arreu. Quan arribem a Santiago, la catedral ja l´acaben en gòtic.
Per tant, l´Art epicentrat en Catalunya, no té res de "romànic", ni de "romà llombard", i caldria dir sempre a partir d´avui: Art Càtar, o Art Catalànic.
El catarisme neix en el segle I d.C. amb la vinguda de Maria Magdalena i la seva família a Catalunya. Nou anys després, en barco arriba junt als seus a la població de Tres Maries de la Mar (Occitània o Catalunya Nord), amb la seva filla Sara exactament de nou anys.
"ART TEMPLER o ART DEL TEMPLE, no Art "gòtic" o el de l´argot.
L´origen de l´art Gòtic és català. Com a epicentre, aquest nou art realitzat pels templers, esdevé pioner en el castell de Barberà de la Conca (auspiciat pel rei de Catalunya, en la frontera de la Conca de Barbarà).
El rei català obté la bul.la papal de Silvestre II (afi a la cort de barcelona), un cop es veu que l´any 999 no és la fi del món pronosticada, i hi ha pròrroga. ...
La creació d´un primer temple o castell prioral, i la posterior xarxa (en els anys següents) que es crea arreu del territori, d´altres edificis templers on in situ poder custodiar i protegir els camins del Camí de Pirene que porten a Sant Pere de Rodes i les seves reliquies griàliques; esdevé des del moment zero una ordre singular a nivell iniciàtic, un moviment militar-religiós, iniciada d´origen com a Ordre del Temple del Sangral o de la descencència de Jesús i Maria Magdalena, tal com era coneguda pels coneixedors, la Catalunya del Grial, ja d´antuvi l´epicentre de la Germanor Blanca.
El primer arc gòtic (construit en "ojiva" i no en voltà de canó o "romànic"), es realitza en la sala gran del castell tarragoní, l´any 1000 d.C., en la nova construcció que fan els templers per a defensar la Conca de Barberà dels musulmans del sud, en la frontera que cal protegir de Catalunya enfront l´expansió militar dels arrassadors califes.
Posteriorment l´ordre del Temple, s´expandeix, perquè és un bon model per defensar el territori, i és copiat exotèricament a França, per 12 membres fundadors (alguns d´ells eren nobles catalans) al segle XII.
Per això, l´art càtar neix al Nord de Catalunya (místic o de connexió a les coves sagrades, hereus dels druides ibers), i l´Art Templer, neix al sud de Catalunya (militar o de protecció amb noves tècniques de ressistència constructiva als atacs exteriors.
L´"art romànic" és un camí interioritzat (amb catedrals fosques) o art Ying o femení.
L´"art gòtic" o art Yang o masculí, és expansiu (amb catedrals lluminoses amb moltes finestres obertes a la llum exterior).
ELS DRUIDES DE FOC (ibers), no els "diables" de Catalunya.
Catalunya és el país dels Druides de Foc, i per tant la tradició ibera de baixar el foc des de la muntanya sagrada encara és vigent (falles, etc), i forma part de la Tradició de la Catalunya Ancestral.
El que llavors era un ritus druídic o una manifestació pagana dels ibers (segons els cristians excloents), en l´anyal ritus iniciàtic de solstici on el foc és el protagonista, l´Església Catòlica l´ha bescanviat en una tradició festiva o "popular", anomenant al druida de foc o iniciat de la Natura, en el "diable" que porta el foc de "Botero", quan en realitat porta la Llum del Sol Invicte, i fa savi a l´ignorant.
Caldria recuperar la tradició de les falles i de les fogates iberes, a realitzar en el mateix jorn de solstici, però diürnes (no per al nit).
Tota festivitat catalana ha d´estar lliure de petards o sorolls (medievalment el catolicisme impedia als que volien fer rituals de connexió a la natura, per mitjà de les detonacions amb pòlvora que versembla una guerra, també ideològica), reconvertint les cerimònies de festivitats en una d´harmonia de benestar i de cants a l´alegria, no a la violència.
LA SEGURETAT DE CATALUNYA, no els "Mossos d´Esquadra".
Els borbons funden aquest cos policial en el segle XVIII com a "Escuadras de Cataluña", per tal de reprimir al poble català i d´afusellar als independentistes (austriacistes en contra del borbó francès jacobí), anomenant des de Madrid als defensors de la terra com a "bandolers" i "assalta camins".
LA SENYERA DELS IBERS (i té un mínim de 2.500 anys), no la senyera de Guifré el Pilós (uns 1000 anys d´història).
En el Museu Nacional d´Arqueologia a Barcelona, actualment exposades trobem unes ceràmiques grogues amb el disseny de línies vermelles (3-5-7-9....) que simbolitzen les línies de Feng-Shui: Harmant i Curry, i que representen el culte a la mare terra o a la dea Pirene, culte a la terra acollidora que amb aquesta ceràmica feien libacions oportunes en les seves festes de solsticis i equinoccis. És la Senyera dels Ibers, la més antiga del món, solar, i iniciàtica.
Guifré el Pilós (840-897), el darrer comte nomenat pels francs, i primer rei-comte de Catalunya --enterrat al monestir de Ripoll), va regular el número de línies del Drac de Foc, en quatre, com els 4 elements o 4 estacions, o punts cardinals, en l´actual senyera de 4 columnes.
Caldria usar la nostre bandera "l´Estel.lada", només fins que siguem independents a tots els efectes. Després caldria seguir utilitzant la nostra bandera dels ibers, La Senyera, el símbol més antic del món que té Catalunya de connexió als avantpassats savis de l´Arcàdia Catalana o Hespéride de Coneixement.
LA FESTA NACIONAL DE CATALUNYA i la dels Països Catalans: 21 de juny (solstici d´estiu iber), no l´11 de setembre reivindicador.
Al ser una cultura solar, la ibera, la festa nacional era el 21 de juny o Solstici d´Estiu.
L´Església Catòlica ha creat festes succedànies com les de "Sant Joan" per a no connectar-nos com ho feien els avantpassats amb la sincronicitat de l´univers i els astres que ens marquen malgrat que de forma subtil.
La Festa Nacional no pot ser el dia de la proclamació de la República, ni de la seva implementació total, sinó el jorn exacte que ens connecta com en un cicle perfecte als nostres orígens als que tot ho devem.
L´HIMNE DE CATALUNYA: El cant de la Senyera, no "ELS SEGADORS"
De la Guerra dels Segadors al segle XVII en defensa de la llibertat de la terra front als opressors, té l´origen, suara va ser convertit en l´himne nacional de Catalunya el 1993, Mentre no arriba la independència total, podria ser interessant, però no pot ser el definitiu himne de Catalunya, perquè és violent i parla de guerra. Cal un himne d´acord i sintonitzat amb el país que som d´acollida, pau i respecte a les cultures del món.
EL GRIAL a Catalunya, no exposat a València com a trofeu
Després de la mort de l´ultim rei de Catalunya, Martí l´Humà (enverinat), el seu successor castellà (pel fet del "robatori de Casp" el 1412), el rei no català i autoritari Alfonso V "el magnánimo" (Medina del Campo, 1396-Nàpols 1458), agafa de Barcelona el Grial o Copa de Vida de Jesús, i se l´emporta a València. Allí per deutes contretes amb el bisbat, paga amb la copa del Grial en 1437, i fins avui el patrimoni de Catalunya allí queda, que cal demanar amb la independència de Catalunya com altres peces de botí de guerra que del 1714 i altres peces iberes, i un llarg llistat, a "España" encara tenen.
LA TAULA RODONA DE NARBONA, no la Taula rodona del rei Artur anglesa.
Aquesta taula de grans iniciats es va fundar a la Catalunya Nord, sent Narbona on rau la institució configurada com la taula dels càtars, que custodiaven la Sang Reial o Sant Grial, sent la primera de la nissaga reial, l´hereva Sara. Coneguda també com Taula de Sara o Priorat de Gerió.
A l´insuflar la falsa llegenda del sant anglès, "saint Jorge", van prendre´ns l´autèntic epicentre de la Tradició Griàlica. No l´Avalon, si el Gerió (Gerió, o Girona, l´antiga ciutat atlant dels 4 rius o 4 ondines, Indika, o Kerunda).
No el Rei Artur anglès, sí el Rei Artús català (monarca del Pirineu gironí, amb grans pèls com si fos un os, i que genèticament desprès tenim la prova que a Guifré també li deien popularment el pilós, o l´"Os del Pirineu".
Catalunya pels gots, és la Terra Blanca, el país dels càtars o "patarins", de la Dama Blanca o Dea Pirene, i la dels Homes i Dones perfectes.
Anglaterra és la monarquia negre, amb 13 corbs a London.
Catalunya és la monarquia Blanca, amb 13 oques blanques a la catedral de Barcelona (on rau la cadira d´or de Martí l´humà, la monarquia del Sant Grial o la Sang Reial o Sangraal).
Per això, no és exacte que el Llibre de Maria Magdalena, s´anomeni el "Tarot de Marsella", però sí: com "El Tarot de Narbona" (on rau l´epicentre iniciàtic del treball de Sara o descendent de la nissaga Reial).
En el segle XX va extinguir-se l´os bru del Pirineu. I en poc temps ha estat reintroduït (1992), amb la intenció de baixar la freqüència vibratòria de Catalunya.
Caldria posar tots els ossos que ara campen en llibertat, en un espai tancat, on poder-los visitar si cal turísticament.
No a la por del pagès, ni dels excursionistes dels nostres boscos de l´Alt Pirineu, en aquesta por atàvica que frena i que s´ha intentat recuperar sibil.linament, i que no fa avançar (tampoc en la independència).
No als depredadors, sense comptar amb l´opinió del nostre territori i dels que allí hi viuen!.
Cal obrir-se a un món lliure de depredadors, animals o humans.
EL CONSELL DE CENT, institució inexistent i la única no recuperada a l´actualitat.
El "Consell de Cent", òrgan institucional constituït per 100 membres i que representava a la societat medieval, assessorava al rei de Catalunya (en la primera democràcia real d´Europa i del món).
Fundat al segle XIII, i amb seu oficial en l´edifici que avui coneixem com de l´Ajuntament de Barcelona, va ser vigent fins el segle XVIII, abolint la institució catalana el rei borbó francès Felip V en 1714.
Caldria ressuscitar la institució de saviesa, sent el Consell de Cent modern, assessor de la república catalana, una institució configurada per tot el coneixement del nostre temps i de l´antic, participant-la 50 membres exotèrics, i 50 membres esotèrics (contraposat a l´estil del "Club de Toledo" inaugurat per Alfons X "el savi nigromant").
L´ORDRE DEL TEMPLE DE CATALUNYA, no l´origen de l´ordre del Temple a França.
Amb el beneplàcit del rei de Catalunya, al castell de Barberà de la Conca, situat a la Conca de Barberà, es funda l´Ordre del Temple l´any 1000, per 13 nobles catalans (no al segle XII com es diu a França). El templerisme és un moviment català nascut a Tarragona.
Neix per la necessitat de poder protegir als pelegrins catalans que volien donar gràcies per tenir "més pròrroga", puix tothom volia viatjar a Jerusalem, ja que la fi del món no va ser el 31 de desembre del 999, com es deia i hom temia (també segons el Papa Silvestre II ---que va ser instruït en l´alquímia, en l´epicentre de saviesa de tal ciència més important a Europa, que sempre va ser el monestir de Sant Cugat del Vallès---).
La Catalunya medieval té tres columnes bàsiques: La monarquia catalana (la corona o Keter), el braç esquerra o Templers (l´espasa), i el braç dret o Càtars (el calze). Per això des del Vaticà, França, i España, es va fer lo possible per escapçar el cap del Drac" (Catalunya), perseguint als càtars, anul.lant l´ordre templera, i intentant matar la nissaga catalana... Però Catalunya sempre reneix de les seves cendres ("i als 700 anys reverdirà").
ELS REIS DE CATALUNYA, no els reis catalano-aragonesos o reis d´"Aragó".
L´ARXIU DELS REIS DE CATALUNYA o Arxiu de CATALUNYA, no l´"Arxiu d´Aragó".
No és d´estranyar que des d´Aragó ens reclamin l´Arxiu barceloní que va al seu nom, quan és una greu equivocació dir-li encara així a tota la documentació que va donar peu al nostre període més lliure i independent fins avui, i que representa a tota Catalunya i els Països Catalans, principalment originat de la mà dels Reis de Catalunya.
Aragó ja té el seu propi arxiu...
Cal que diem les coses pel seu nom, lluny de capgiraments o censures o paranys mal intencionats de la història provocades en la línia d´evitar dir i confirmar que ací van haver reis.
Hom parla del REI Jaume I, del REI Jaume II, del REI Pere III el Cerimoniós, del REI Martí l´Humà, etc. Per tant Catalunya no només va tenir monarquia pròpia, sinó vam ser lliures i independents durant segles, suara avui dia Catalunya és subjecte polític: una nació, i podem votar si volem ser de nou lliures o no en el 2017 com vam fer.
Cal canviar el nom de tal arxiu, ja!: Arxiu dels Reis de Catalunya o Arxiu de Catalunya o L´Arxiu Català, i a partir d´ara, mai més dir "comtes", sinó reis; no més catalano-aragonesos que produeix equívoc interessat, i ja cal dir les coses pel seu nom, i evitar per a sempre que des de fora falsament es digui que vam dependre sempre d´España i mai vam ser res i no tenim cap dret a votar la independència.
CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ, no l´ "autonomia" o regió de Catalunya (dins de l´España per voluntat pròpia com falsament es diu, sinó per terra de conquesta de fa 300 anys), sent actualment: LA COLÒNIA DE CATALUNYA a tots els efectes.
Catalunya va perdre en el 1714 la independència que tenia (amb boix quefer, injusta guerra i dura venjança posterior), sent sotmesa a la força pel francès borbó Felip V a les lleis de Madrid ("Decreto de Nueva Planta"), situació que encara dura amb el descendent Felip VI o el borbó de fi de cicle ---segons Alexandre Deulofeu, l´imperi espanyol es descomposa del tot el 2019---.
Una nació sotmesa a la llei espanyola, com som, és on hi han presos polítics (per intentar votar, expressar l´opinió, etc), tanmateix per repressió de l´imperi espanyol (iniciat pels Reis Catòlics excloents) tenim també exilats a l´estranger, només per voler votar l´1-O del 2017 l´autodeterminació del nostre poble, sent el 27 d´octubre escapçada l´actual cúpula dels 33 líders independentistes en ple segle XXI "democràtic i dins de la "democràtica" C.E.E.), sense que al món s´hagi dit ni piu (per la pressió del govern centralista escanyol).
Catalunya no és una regió més d´Espanya, té idioma, normes i tarannà propi: és una NACIÓ, la més antiga d´Europa. Vam tenir com a territori de Catalunya en llur màxima expansió, part de la França, Itàlia i la Grècia actuals.
El gran error de l´independentisme, és no dir que som UNA COLÒNIA.
Les colònies tenen el dret reconegut arreu a poder independitzar-se, i Catalunya va ser afegida a España per una guerra cruenta, dita equívocament de successió.
Una colònia és la que és governada i manipulada des de fora, sempre rebent les directrius de Madrid (dient-se "Constitucionalistes", quan en realitat vol dir que ells són la llei, i només te la faran complir a tu, sent tota la resta una gran disbauxa de corrupteles, i pagar-los la festa), Catalunya és tractada de forma diferent des de 1714, com a territori de conquesta, expoliant de segles les finances en greuge comparatiu a n´altres territoris, tot dient sovint que som "polacos", i d´antuvi sempre un territori a assimilar (espanyolitzar).
LA TEIA CATALANA, no "l´Estaca".
L´Estaca és una cançó composada per el cantautor Lluís Llach (1968) i que s´ha convertit en símbol universal de la llibertat. A Tortosa des del 1964 hi ha una "Estaca franquista" en mig del riu Ebre (Iber), una escultura d´acer sobre l´antic pont de la Cinta (1895), on es pot observar l´àliga feixista i un soldat que sota el lema: "A los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro", ens fa un homenatge directe a l´aixecament de Franco (1936-39).
Cal treure de la nostra vida quotidiana qualsevol símbol que no sigui el de la llibertat.
En aquest sentit, caldrà bescanviar tots els carrers que portin el nom de reis borbònics o generals de guerra, per exemple, rebatejant la Plaça d´Espanya com Plaça de la Independència.
La memòria és important, perquè es pot donar el cas que algú com el romà invasor Escipió (en el 218 a.C. ocupant Catalunya), i que va crucificar als nostres ibers defensors de la terra (200 anys abans que a Jesucrist), tingui un carrer en el seu record...(en el barri del Putxet).
Per tant la nostra veritable "estaca" és la torxa, que des del bell cim de les muntanyes de saviesa arcana, els ibers druides de bon matí baixaven a la vall per donar coneixement a tots els pelegrins allí congregats per commemorar el solstici d´estiu (tradició que avui s´ha mantingut en el Pirineu de Lleida preferentment), base cultural que avui sense saber-ho invoquem en els nostres habituals aplecs i festes majors.....
ELS ARBRES HUMANS, coneguts ara com a "Castells".
Es coneix als castellers modernament com a constructors de "castells" des del segle XVIII, en una antiga tradició que també es feia al país valencià i altres indrets dels Països Catalans, segons l´arcana tradició de pujar als arbres druídics.
L´antiga tradició dels druides ibers en el Solstici d´Hivern, era fer una construcció humana, per enfilar un nen dalt d´un arbre sagrat i així agafar la planta sagrada del Vesc.
Els Arbres Humans o els megàlits humans, és una de les tradicions més antiga que ens retrotrau als orígens de la cultura única que té Catalunya.
La nostra cultura és la d´unir-se en un mateix projecte de vida (fer castells), donar-se les mans (Sardana), sent Catalunya el país niu de l´associacionisme; molt lluny de l´individualisme d´altres veïnes cultures posicionades en l´individualisme i l´ego (que tenen inclús en els seus balls individuals, i formes de fer cada un a la seva).
EL CERCLE DELS DRUIDES IBERS, avui conegut com a "Sardana".
El "Ball Rodó", ha arribar als nostres dies, no com una dansa esotèrica de les bruixes medievals, no com un ball festiu de ball de saló molt mogut i donar saltets, sinó veritablement com l´arquetip del Cercle Màgic o Roda d´Energia positiva que es feia en el solstici d´Estiu.
Tots els grans druides es donaven les mans, en la trobada cerimonial dels druides ibers el 21 de juny, per tal de sanar als peregrins allí presents, suara per obtenir millor collites i ensems tenir la màxima harmonia amb la deessa Pirene o Dama Blanca, com a Germanor Blanca que tots eren en comunió perfecte amb la Natura o la La Verda (Verdera).
LES DRUÏDESSES DE CATALUNYA, no les bruixes catalanes.
El 72 % dels druides ibers, eren dones. Les druïdesses iberes eren l´epicentre de la cultura ibera dels boscos, car amb la invasió romana, van tenir finalment que amagar-se passant a ser Remeieres o remeiers, i que en època medieval el catolicisme va anomenar "Bruixa", començant fanàticament la "cacera de bruixes" en contra de la saviesa i l´arcana connexió als arxius del coneixement dels avantpassats (una forma efectiva de desarrelar-nos dels orígens).
S´acusa a les dones savies, principalment, de tenir tractes amb el diable, iniciant la persecució al Pirineu lleidetà del Pallars Sobirà (segle XV) de tothom qui és esotèric o alternatiu, tanmateix extenent-se per tota Europa la delera boixa de penjar-les o de cremar-les sense tenir cap prova (generalment no eren druïdesses, o "bruixes", sinó que se les treien de sobre per temes herencials o de patrimoni d´interessos).
La Santa Inquisició Española, especialista en eliminar als que fan nosa, va durar molts segles perseguint no només als savis, sinó als catalans benpensants, de fet, fins els nostres mateixos dies de falsa democràcia o dictocràcia actual....
TARRAGONA ÉS LA CIUTAT DE KESSE, no la "Tarraco romana".
La ibera ciutat de Kesse, l´actual Tarragona, va ser arrassada en el 218 a.C. pels romans en la guerra per la conquesta de Catalunya que feien les legions d´Escipió en la II Guerra Púnica.
El castell iber i la ciutat va ser derruïda majorment, per a fer-la gran capital (uns anys després) de l´imperi centralista de l´època italiana, llavors només conservant part de les ciclòpies muralles iberes que sobre el turó commemorava a la deesa Kesse (o Cesse, o Ceres, o dea Natura).
En la recuperació de Catalunya veritable, no ajuda res, ans el contrari, avui disfressar-se de romà militar, o promocionar "Els jocs romans" frívols de l`època especialment violents amb gladiadors ferotges, quan aquests italians invasors van crucificar a tots els nostres druides ibers kessetans, i van censurar l´idioma iber i les antigues nostres tradicions de feia mil.lenis preservades, sent el primer atac invasor important des de l´Atlàntida (17.500 a.C.), en una romanització urbanita que encara patim d´esquenes als boscos que ens nodreixen...
Encara vigent avui està el "Dret Romà", i així ens va la justícia..., en una societat que se li versembla cada dia més, amb corrupció sistèmica, la injustícia arreu, i les grans bacanals de l´economia d´uns pocs en detriment de l´interès general que agonitza.
A Tarragona només caldria fer festes i activitats relacionades amb el nostre poble iber que va patir la fúria dels que menjaven calamars a la romana (més calòrics) per a millor matar.
No més "circ" anyal en el circ romà.... o "guerra de legionaris", en la "Tarraco Viva" anyal que torna a reforçar la idea de la Catalunya sotmesa a una cultura aliena i guerrificada.
A Girona també hi ha la moda de vestir-se com a "Manaia", és a dir, anar vestit pel carrer de militar italià, especialment en la Processó de Setmana Santa, sent molts els devots que trobarem allí, centenars de gent disfressada com assassins amb closca metàl.lica, quan tocaria més aviat ser la família de Jesús (descendents dels càtars) a l´entorn d´una túnica d´humanisme i de compassió.
Caldria promocionar a nivell de Catalunya, la cultura dels ibers, que sovint queda arraconada per cultures que ens van ocupar i esborrar el què érem, i som, i serem, ibers del mediterrani (des de Múrcia, als voltants dels Alps).
Avui dia només Lleida recorda als defensors ibers en un monument dedicat a Indíbil (ilerdeta) i Mandoni (ausetà), en la darrera ocasió que Catalunya s´enfronta a la superpotència que pretén dominar tot Europa i el món sencer conegut en detriment de les minories (que incorporen més valor qualitatiu que les potències a gran granel).
Cal dedicar noms de places i de carrers, i també monuments als nostres ibers defensors de la Terra, i origen del nostre quefer a la catalana.
CERVERA amb el Can Cerver Savi, no amb el Mascle Cabró de Cervera o diable Cerverí de la disbauxa i lo negatiu.
Custodi de l´Arxiu akàsic o del món subterrani i de les ciutats subterrànies de l´Atlàntida, el Can Cerver, és un gos savi, que protegeix les essències de Catalunya.
Per a res, ha de ser la connexió catalana al diable que l´església ha volgut posicionar per a que no reconnectem amb els orígens de la tradició. El Can Cerver, va ser un dels protagonistes dels 12 Treballs d´Hércules. (Els Bous de Gerió, i les Hespérides d´Or o Pomes de Saviesa, van ser també de llegenda gironina allí materialitzada).
CATALUNYA: LA NACIÓ DELS IBERS, no ser només una part d´España o de França.
Cal crear ara i aquí: "LA MANCOMUNITAT DELS PAÏSOS CATALANS", ans no anar com ara "tots per lliure" (i així ens va)...
Els ibers és l´arrel de la nostra cultura, i el nostre Pirineu, el punt zero de l´antiga tradició.
Tal com era la nació ibera, avui encara en diem els "Països Catalans" (doncs existeix un Eco de Forma o La Memòria Subtil, o la reverberació del Camp Morfogenetic primordial que així li dóna vida).
Cal tornar a recuperar el nostre territori de tradició ibera (que va des de Múrcia a la Catalunya Nord i ses illes), suara ens apropa tots junts a un millor estil comú, fort i actiu, per tenir veu al món de forma més pràctica i tots a una anar per fer les coses (trasmutar aquesta realitat obsoleta) a com cal tenir-les.
La Mancomunitat de Catalunya va crear-se el 1914 (agrupant les quatre diputacions catalanes) presidida per E. Prat de la Riba, només existint fins el 1923/25 (de la mà de l´arquitecte J. Puig i Cadafalch), car d´aquella llavor de principi de segle XX, ens ha permès arribar fins el que vam culminar l´1-0 del 2018.
La Mancomunitat dels Països Catalans seguiria el mateix objectiu, treballar sempre junts fins a obtenir la unió del poble de Catalunya en un fort país català, tal com vam ser-ho en el passat, per a millor projectar-nos al futur, i donar el màxim entre tots plegats.
És per tant indispensable, la creació d´un organisme nou: LA MANCOMUNITAT DELS PAÏSOS CATALANS, que reivindiqui entre altres cabdals matèries col.lectives, la unitat de la llengua, la tradició i cultura compartida, i els interessos comuns (infraestructures, sanitat, i un llarg etc de projectes), i tot allò extens què encara cal fer per poder sentir-nos catalans per sobre de qualsevol temps futur a esdevenir, tot sempre sent la terra d´acollida que d´antuvi vam ser..
EL GEGANT GERIÓ i els altres atlants del Pirineu ancestre, no només els gegants de la festa major.
El Gegant atlant Gerió va ser el fundador de la ciutat de Girona (o ciutat de Gerió), capital dels ibers indiketes (també coneguda com a Indika), la ciutat dels 4 rius.
Actualment considerem els gegants com a part anecdòtica de la Festa Major dels nostres pobles i grans ciutats, però en realitat són la connexió autèntica als nostres vestigis atlants (de fa 17.500 anys), on sers de gran tamany i alçada van poblar el nostre territori (la mateixa Bíblia fa referència al gegant Goliat).
Caldria fer un gegant nou amb el nom de Gerió a la ciutat de Girona (la urb dels quatre rius), que recordi que provenim de la civilització atlant, anterior a la nostra, i de la que tenim principal connexió iniciàtica i en som custodis del seu patrimoni ciclop (muralles, dòlmens, gegants de pedra com el de Pedralta, etc), ensems és l´Antiga Tradició que cal recuperar avui de forma conscient.
Caldria preservar arqueològica i paisatgisticament els espais que foren sagrats per als nostres ancestres. Si hi ha un dòlmen o un menhir, cova o indret sagrat dels druides, declarar-ho monument nacional, i no poder construir a menys de 100-150 metres com a mínim. No es pot destruir com es va fer fa pocs anys el dolmen de Llagostera (Girona), per tal de no variar només un xic l´autovia que ara existeix allí mateix en direcció a la costa (destruint el turonet dolmènic i els altres petits menhirs en sinèrgia tel.lúrica que acupunturava energètica i benèficament la zona).
Amb una església romànica haurien fet el mateix? Només per que es tracta d´un monument dels naturalistes o la religió de la Natura anterior i no del catolicisme més recent?
Alguns d´aquests dòlmens són ciclopis, és a dir d´una antiguitat més enllà de les que els arqueòlegs els daten, com els existents a Santa Cristina d´Aro. Seria una llàstima destruir el que fa mil.lenis ens ha arribat no per casual fins a nosaltres.
* NOTA a tenir en compte:
En aquest introductori blog, no podem ara especificar tots els arquetips de Catalunya (i dels Països Catalans), per estar encara en ple procés d´independència.
Molt agraït per la vostra comprensió i sinergia.
Feu tota la difusió que creieu oportuna sobre aquests punts tractats, que són de tots.
..................................................................................................................................
2. REIVINDICAR EL NOSTRE PATRIMONI INTANGIBLE I TAMBÉ EL VISIBLE.
AVUI: tornem a recuperar les essències.
Caldria en aquest 2018, encara amb presos polítics a la presó i exil.lats a l´estranger, començar pel més fàcil. Tornar a recuperar les tradicions "a la catalana", com sempre d´antuvi s´havia fet sense interferències ni imposicions "legislatives".
Una forma pràctica de des-espanyolitzar-nos, en la línia que des del centre s´anava portant, i hem de preservar, tenim tot el dret, la nostra pròpia cultura.
Hem de ser conscients del nostre valor, del nostre origen, i actuar en conseqüència.
TOTS els pobles i ciutats de Catalunya, cal fer festa bona i gran en el dia de Sant Galderic:
16 d´ OCTUBRE. I estendre així cada any, aquesta acció reivindicativa, ja per sempre tornant-lo a posar en pràctica aquest referent català per a tots, que té a veure amb la llibertat del poble i l´amor a la Terra (que és el que ens cal).
I poc a poc, anar recuperant i modificar el què ens calgui de la nostra autèntica
Tradició i que ens connecta de forma sana i forta als nostres avantpassats que és la mateixa raó existencial de ser i de perviure en el món actual. Tenir cultura pròpia i compartir-la amb la resta de les altres dignes cultures del nostre món futur al qual volem pertanyer.
DEMÀ o DEMÀ-PASSAT: Actius i Passius. La Justa Compensació.
Portem més de 3 segles expoliats com a colònia que encara som de l´Imperi Espanyol (avui en completa decadència i definitivament escorat), expoli permanent per dret de conquesta i no només econòmic que asfixia un poble; suara per armes de guerra capturada la nostra voluntat (1714-2018).
Quan toqui valorar els Actius-Passius en el procés d´independència de Catalunya, caldrà tenir en compte tot l´expoli fiscal sofert dels 304 anys, els danys i perjudicis d´estar sense llibertat i amb la població sotmesa i castigada a pa i aigua de tant de temps.
Ho volem tot, "fins l´últim cèntim" (si és que això es pot calcular amb diners).
Suara com a contraprestació podrem no tenir en compte els interessos devengats.
Com aquesta quantitat total és una barbaritat, ara NO ACCEPTAREM PAGAR LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, una vegada l´Estat Espanyol en aquest segle XXI digui que d´acord però que ens encarreguem de la deute al 100% que tenen a crèdit dels seus ingressos. NO.
Com a molt podem gestionar la seva bancarrota, intentant que el cost sigui zero a la llarga. I com?. Des de fora ---en la línia per exemple, d´ eliminar el Senat, l´autonomia de Madrid, tota estructura oficial inoperant (gairebé totes), i etc---.
CATALUNYA ha estat esquilmada, cap cosa s´ha fet en el nostre benefici, per això ara ho volem tot, tot lo nostre.
Aproximació al LLISTAT DE CARTA ALS REIS (de les Espanyes):
*Patrimoni que ha de venir a Catalunya:
Introducció: El <Museo Nacional del Prado> de Madrid, està considerat el tercer a nivell mundial, important perquè sempre han actuat centralistament en detriment de les regions....
Exhibeix avui dia unes 1.300 obres, i a més té més de 3.000 peces destacades en la reserva (magatzem), a més de tenir 3.500 obres d´art entretingudes en ambaixades i en llocs oficials diversos del país segons l´amiguisme de torn (despatxos ministerials inclosos, etc).
Del Museu del Prado i d´altres museus espanyols, a compte de la gran deute contreta per aquest estat veí, cal, no només que vinguin tots els "Papers de Salamanca" que són nostres, sinó un mínim de 100 Picassos, 75 Goyas (petits i grans), 50 Mirós, 25 El Grecos, 13 Velázquez (dibuixos inclosos), 7 El Boscos, etc.
Suara tota mena d´artistes que Catalunya es mereix, com Leonardo da Vinci i el seu quadre de "La Gioconda" (II), així mateix com tots els manuscrits que també sobre Catalunya hi ha de l´artista càtar Leonardo en el "Códice de Madrid", i en realitat són de Catalunya (amb esbossos de Montserrat inclosos) perquè van ser expol.liats del monestir en el seu moment, i ETC...
Introducció: El madrileny <Museo Nacional Centro de Arte "Reina Sofía">, només en reserva té més de 22.000 obres d´art, la majoria sense mai exposar....
La titularitat de TOTA LA COL.LECCIÓ DE DALÍ, que en part va ser portada a Madrid i l´artista va dir que fossin al seu Museu de Figueres (abans del conflictiu darrer testament ocult que va desheretar a la Generalitat de Catalunya en opaca "operació d´Estat" legal).
*Patrimoni que cal canviar de titularitat a l´estranger:
A nom de Catalunya, cal posar palaus i empreses institucionals, patrimoni que fora de Catalunya i de les Espanyes també pot compensar tantes ofenses i deute afegit a dia d´avui.
El 50 per cent de les ambaixades espanyoles, cal posar-les a nom de Catalunya (moltes aniran a liquidació per fastuoses i poc operatives).
I UN LLARG ETC que ara no cal pas detallar.
..........................................................................................................................................
3. VIU AMB INTENSITAT LA RECUPERACIÓ D´UNA CULTURA QUE HA DE SER MIRALL I EXEMPLE A TOT EL MÓN.
Participa de la Construcció de la República de forma activa, lluïda, i amb esperit de superació per fer-la encara millor!
Som-hi!
Algunes persones estan recuperant la nostra veritable història, sovint de forma individual, com ho pot ser en Jordi Bilbeny, historiador d´en Cristòfor Colom, de Sirvent ("el Cervantes"), i de tants altres personatges que ha donat el nostre pioner país, suara altres veïns pobles se´ls han quedat com a seus sense cap escarfall i sense fer cap esforç).
A nivell iniciàtic Ignasi Puig dins de la temàtica iniciàtica de la Catalunya anterior i dels nostres orígens, sent investigador de les cultures ancestrals catalanes, com l´atlant, la prehistòrica, la ibera o la càtara majorment que donen vida al què avui som....
Però també sovint s´investiga en primera línia de forma col.lectiva com a l´Institut Nova Història, i en altres organitzacions documentalistes en el rescat d´una cultura que val la pena i és de referent, i que des de fora no s´aposta per aquests valors que són de tots, ans el contrari, per exemple a Espanya posant impostos al 21 per cent en la cultura, despreciant l´idioma català i tot lo que a Catalunya faci referència com és notori, etc.
Per això una suggerència voldria afegir:
Ajuda als nostres investigadors, als historiadors, als grups de treball que de forma més o menys intensa estan fent l´esforç titànic de donar llum allí on altres van posar les urpes.
Aneu a les seves conferències, compreu els seus llibres inèdits i els històrics, doneu suport tant com podeu per qualsevol via, per a que finalment entre tots arribem a bon port.
Moltes Gràcies!
Salut!
La feina ha sigut ample i s´ha pogut sovint fer cim:
En aquestes recents investigacions s´ha pogut demostrar i sovint tenir la bona pista de saber que Cristòfor Colom era català amb casa pairal al barri de la Ribera (Barcelona), que Marco Polo en realitat era l´ambaixador català Jaume Alarich, suara que no és el manxec Miguel de Cervantes i sí Miquel Sirvent de Xàtiva (el quixot es va escriure primer en català, per això "El Quijote" té tantes catalanades i és una crítica incisiva però còmica del fet castellà "cavalleresc i enfronta molins de vent"), tanmateix que el pintor Jeroni Bosc se la emmascarat sota el nom del nord-europeu Iheronymus Bosch, car que l´artista pintor alemany Albrecht Dürer és en realitat Albert de Túria, àdhuc Santa Teresa de Jesús és en realitat Santa Teresa de Cardona (o la noble Caterina dels Cardona), Sant Ignacio de Loyola exactament és n´Ignasi d´Oriola, l´enigmàtic comte de Sant Germain n´és el comte de Sant Germà (bon alquimista català del barroc), i un llarguíssim etc que intenta demostrar-censurar que els catalans mai no hem fet res, ni hem existit pas, ni pintat res de res enlloc....
Quan vols destruir una cultura, cal que no hi hagi ningú d´interès que crei autoestima a la població que vols assimilar, i per tant és infinitament millor que Colom sigui genovès, que català i endemès jueu....
Lluiran el Cervantes en les monedes d´euros espanyoles daurades de fa dècades, figurant com a castellà creador de la llengua de la seva pàtria (i per tant d´una cultura que ha donat un brillant fruit gràcies a un entorn sinèrgic que es presuposa també elevat de nivell), quan sabem que es poca la collita a la manxa... obviant que ni se l´han llegit el text irònic, puix llur obra és la crítica mordaç que podria ser actual a l´Espanya que no escolta, que va d´"hidalgos" i "chulapones", i acostuma a lluitar amb els molins fariners catalans o "gegants" pacients que els hi donen de menjar...
I així els ha d´anar... tard o d´hora, perdent algun dia la boigeria, però malauradament no pas avui en acusar per Judici d´Estat (2018-2019) de "Rebelión-Sedición-Malversación-Desobediencia" als principals independentistes demòcrates també del Govern cessat com si cas sumaríssim fos en ple segle XXI, de quelcom que en realitat era una pacífica reunió de qui no vol usar la violència en el 20-S, la votació de l´1-O i el 27-O en la declaració d´independència, perquè no volen escoltar que ja en tenim prou.... i actuem amb un xip més evolucionat envers el segle XXII que arriba!.
ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ
B.
PROCÉS DE CANVI PLANETARI
(en conjunt)
Es diu que Grècia va ser la primera democràcia, però també es permetien tenir esclaus mentre els ciutadans de primera classe votaven....
Ans Catalunya va ser la primera democràcia, en la època medieval, amb l´organització de les Corts Catalanes, doncs el rei no podia fer el que volgués, i tenia que passar comptes (Anglaterra mai va ser una democràcia, el rei tallava caps i sempre van actuar jacobinament amb els territoris), sent Catalunya la primera nació important d´aquella Europa naixent.
I en aquest segle XXI?,
Des de Catalunya ens cal inventar un nou sistema d´organització més humà, ple de cultura i de pau, i del poble (que principalment pensi en el conciutadà), oblidant els falsos capdills que imposen la seva llei en detriment del bé general (ara tanmateix conegut com "el imperio de la ley" i que aquests interpreten segons art i els hi va).
Cal tenir en compte en la futura Constitució de la República de Catalunya a realitzar en breu, una sèrie d´idees bàsiques per tal d´assolir també la màxima llibertat d´un món en el qual podem i volem ser la referència.
CATALUNYA fora de "El Sistema" que hem patit durant llargs segles.
"El Sistema" perpetua que la població sigui esclava d´uns paràmetres establerts (i que Catalunya encara no sigui independent).
Cal construir un sistema d´organització nova, allunyat de qualsevol còpia anterior.
De lo local, a lo universal. No un sistema organitzat per "nacions" sovint hologràmiques d´interessos o C.E.E (Comunitat ECONÒMICA Europea), i sí a la Comunitat Europea dels Pobles (el Poble Català és una d´aquestes nacions autèntiques que caldria impulsar-ho).
Donar la veu al poble de veritat. Creació d´unes ELECCIONS AMB LLISTES OBERTES (per sempre), on tothom pugui estriar quina persona el representa (i hi pugui parlar directament), i no un partit (porció d´interès) allunyat de la realitat.
CATALUNYA seu de la "Organització dels Pobles del Món" (O.P.U.) o "nova ONU".
Un país lliure de normes artificials imposades per un govern a l´ombra, abolició de "El Sistema" que no té cura del poble.
No al "Nou Ordre Mundial" promocionat pels "amos del món", i que ens volen implementar sense avisar, des del poder caduc de sempre (i secular) o "Il.luminati" (ordre secreta originada al 1666).
Crear una nova "O.N.U". real, la O.P.U, l´Organització del Pobles del Món, lliure d´interessos creats, amb seu epicentral i fixe a Catalunya com a referent i talaia de llur implementació al món.
CATALUNYA veu i vot en el món amb els Drets Humans.
Sempre hem estat un país d´acollida, però ningú fa res per evitar els problemes que mouen a la població a moure´s, migrar del seu nadiu territori.
Crear una nova legislació dels Drets Humans que cal ser amatent en tot moment arreu del món fins que hom en sigui conscient dels drets humans tal com cal que aquests ho siguin en el s.XXI o s.XXII amb respecte màxim a tota cultura i pensament positiu.
CATALUNYA epicentre de la justícia social.
Una nova societat que permeti treballar el 50 per cent de la setmana per la col.lectivitat, i els altres dies de la setmana poder optar segons les preferències, bé en cursos de formació, o per l´esport, activitats culturals diverses, o altres activitats que ens interessin d´oci i d´humanisme cultivador, i en un llarg etc a estriar.
Perquè som 50% materials i 50% espirituals. No un 100% ser part d´un sistema jerarquitzat injustament i que pensa per nosaltres (en contra dels nostres interessos).
Cada català pel sòl fet de ser-ho, ha de tenir la renda bàsica garantida: quantitats econòmiques en existència que provenen dels 16.000-30.000 milions d´euros que es queda ara l´"Estat Español" (per l´expoli fiscal sostingut en el temps, i que va des de Felip 5 al 6).
Repartiment millor de la riquesa i de les possibilitats de tenir feina digna, i habitatge social efectiu per a tots els catalans. Habitatge de lloguer públic en els centre de totes les capitals de comarca i província. No a la especulació immobiliària (que es va iniciar amb el franquisme dels anys 1950-60).
No als Paradisos Fiscals (castigat durament per llei de ser-hi en algun).
No al pagament d´impostos herencials (que generen a les famílies normals problemes financers), i sí a la major recaptació de les multinacionals i les grans fortunes.
CATALUNYA completament ecològica i solar.
Fins avui hi han 5 fonts de producció d´energia: Hidràulica, Tèrmica, Nuclear, de Cicle combinat, Eòlica i Solar. Caldria potenciar 3 i erradicar les altres.
Totes les llars amb la energia solar i eòlica. Urgent sensibilització i legislació en l´obligació de que tota casa ha d´estar connectada a la xarxa de fabricació massiva d´energia solar, per evitar ara i aquí el canvi climàtic que està canviant el clima habitual fins arribar a un punt de no retorn, i tota mena d´ajuda institucional i financiació-subvenció.
Legislació per abolir el monopoli de les multinacionals de la Llum, per assolir la nacionalització d´un bé que és de tots. També la gestió pública de l´Aigua, i tots els elements bàsics per a la vida humana, que no poden ser traficats per l´especulació.
Tenir respecte complert a l´entorn natural (si s´han de fer ampliacions de les grans ciutats, aquestes ampliacions cal fer-les subterrànies, amb preferència en l´interior de muntanyes (conservant l´escorça terrestre i llurs boscos) ---com ho van fer els atlants---, o disposades sobre el mar del nostre immediat litoral. Deixar créixer els arbres al màxim nivell, donat la base als arbres mil.lenaris... doncs som l´antiga Arcàdia.
Prohibició complerta dels plàstics i la dels seus derivats arreu de la industria i en al vida ciutadana. Envasos de vidre a retornar.
CATALUNYA lliure de VERINS i manipulacions-experimentacions.
No als Chemtrails. No volem els "avions fumigadors" o Chemtrails al nostre país, cap experiment amb alumini en l´aire i bactèries amb tòxics diversos, fent-nos servir de cobaies els poders fàctics d´un món obsolet.
L´espai aeri de Catalunya és ben nostre, i també el marí.
La salut és un bé de tots, i cal fer lleis que protegeixin la llibertat de viure amb un món gens químic o patógen. Promoció de les medicines alternatives i de les tècniques sanadores que ens connecten a la Natura sense artificis.
No a la nova tecnologia de micro-freqüències (suara no a la tecnologia del 5G o superiors). Caldria enderrocar la metàl.lica Torre de Collserola (Barcelona), per ser excessivament alta: 288,4 m (i en contra la normativa municipal), des del 1992 sobre el turó de Vilana (a 445,4 metres sobre el nivell del mar); i tanmateix ser perjudicial per les ones de forma negatives que emet, que alteren la vida sana al seu entorn i ha modificat la freqüència vital de la ciutat de Barcelona, intencionadament usant els coneixements de la radiestèsia "segons art". No a la nova llança de Sant Jordi contra la muntanya del dragó català.
No als aliments transgènics. No a les proves que arreu es fan per part dels laboratoris sense el nostre permís ni coneixement, auspiciats per les "superpotències" o les grans companyies multinacionals (que visionen el nostre món com un gran laboratori d´experimentació gratuita).
Tots els aliments han d´estar convenientment controlats (per l´oficialitat) de forma activa, i amb les etiquetes ben clares i completes eliminant els equívocs buscats o no buscats, ans sempre totes les explicacions i detall en català.
CATALUNYA fa seu tot el patrimoni de l´Església (com a França per exemple ho és), i no es pot vendre ni mal gestionar cap be patrimonial que són de tots (gràcies a les ofrenes, i donatius fets durant segles per persones que creien en un be superior i no particular), i han de servir, tant continent com el contingut, per fer una societat millor: monestirs i edificis eclesiàstics han de ser dedicats a ser seu de persones amb risc social, aprenentage dels oficicis tradicionals que es perden, com a seus culturals i d´activitats iniciàtiques alternatives, indret privilegiat de conferències i de cursos de nova era, i un llarg etc del nou món que arriba.
CATALUNYA com a generadora d´un nou model sostenible de treball.
Catalunya és un país de petites i mitjanes empreses, no de MULTINACIONALS que governen fàcticament el món i acumulen el patrimoni que és de tots (com passa a les Espanyes).
España és un país de multinacionals. Catalunya, de Petites i mitjanes empreses (PIME). Per això a España fan lleis per a les seves empreses multinacionals, anant en contra de les nostres.
Cal legislar facilitant el model català d´expansió sostenible i la inclusió laboral de km 0 (eliminant el tic de Madrid on s´ajuda preferentment a les seves multinacionals de les portes giratòries i el seu B.O.E. "subvenciona", prescindint de les empreses familiars o més humanes, les catalanes).
No és operatiu el model del "creixement" que es basa en l´apropiació de les matèries primeres en el tercer món. Cal la creació d´un model humà sostenible amb el planeta, amb connexions amb les O.N.G.
No als paradisos fiscals. Cap delicte prescribeix. Inculcar l´estima per tenir un país de tots on cal contribuir, lliure de corrupció constatable i on es dóna exemple.
Crear un nou horari de vida i de treball, acord amb la llum diürna, que faciliti la vida familiar. Les multinacionals i el sistema establert dominant d´interessos creats, posiciona uns horaris de treball i models de societat que ens apropa a la granja humana (sent dictats els aconteixements anyals pel minoritari però selecte "Club de Bilderberg", monarquia espanyola inclosa).
No al canvi d´hora dos cops a l´any. Eliminació completa de qualsevol canvi d´horari per "estalviar" energia (cosa que és completament falsa), i que provoca patiment a la societat més sensible que ha d´accelerar o retardar els horaris vitals dos cops a l´any per la voluntat dels qui manen.
L´"Horari d´Hivern" ha de ser el definitiu (en el solstici d´hivern a les 8 h del matí ha de ser clar i poder estar pujar si volem a les muntanyes dels ibers com ho feien ells a aquesta hora ---amb l´horari d´Estiu, això seria impossible, seria de nit)---).
CATALUNYA com epicentre i referent d´una nova organització més humana al món.
Fer un museu del Parlament de Catalunya, caserna de Felip V del segle XVIII, edifici que va ser construït per a reprimir la capital de Catalunya (1718); i que ha servit al segle XXI per a proclamar la nostra independència (2017) com bona Au Fènix que som.
Cal construir un nou edifici a dalt del Collserola, El Nou Parlament de Catalunya, i obrir-se a la cooperació d´altres països que també volen ser més lliures i sinèrgics amb el canvi de model a nivell planetari.
Fer un museu del Palau de la Generalitat, indret de poder i defensa en la protecció militar i posteriorment política de Catalunya front a les accions d´España (amb guerra continuada i declarada des del segle XIV, raó per la qual va ser generada com la del General, a la ciutat de Cervera).
Cal construir un nou edifici al Collserola, la "Seu de la República de Catalunya", amb la intenció afegida de ser la veu de la consciència al món a cada mala acció comesa, i actuar de mediador front cada conflicte que arreu emergeixi dins de la comunitat internacional.
Per aquest motiu, de sanar Catalunya, caldria retirar la Torre o Antena del Collserola, feta en l´indret més alt de la ciutat per control de micro-freqüències i semiòtic procedir, i poder re-situar el poder de Catalunya dalt del cim on caldria que aquest fos, "a la ibera" (com sempre eren ells, dalt dels cims) per reconnectar-nos amb els orígens veritables.
CATALUNYA: nova legislació. Cap delicte prescriu. El 90% de les comdemnes, es realitzen fora de la presó amb servei-treball monitoritzat envers el benefici de la comunitat. Amb aquest nou concepte de reconducció social, no cal fer noves presons (alleugerin els impostos que per aquest concepte es repercutien al contribuent), i s´ajuda al bé superior formant persones.
CATALUNYA com a centre de la Cultura veritable al món.
En cada capital de comarca cal tenir un Museu d´Art que faci irradiar la cultura de l´indret (potencial la investigació artística), ensems amb la sinèrgia d´altres possibles àrees de cultura o museus complementaris (incidint potser en el fet tradicional, i d´altri característica singular de l´indret que afegeixi valor al que vam ser, som i serem), per així també procedir a la conservació del patrimoni a través del temps de forma segura i eficaç.
Accés gratuït de tots els catalans al nostre patrimoni (la cultura ha de ser gratuïta per a tot contribuent de casa), però de pagament (malgrat que discret) per als visitants foranis (de fora de Catalunya).
Fomentar el món del col.leccionisme (sobretot a l´Escola), i les diferents modalitats de valoració del nostre patrimoni (antic i modern).
Cal aturar les exportacions de patrimoni català a fora del país (Austràlia, EUUU, Suïssa, etc).
Actualment bona part del nostre patrimoni català (d´antiguitats diverses, mobiliari ---arques gòtiques, barroques, etc---, objectes religiosos variats, ceràmica medieval, plata antiga, relicaris històrics, talles romàniques, gòtiques i barroques, etc) són venudes a foranis i surten amb certificat d´exportació de la Generalitat a l´estranger per a mai més tornar on caldria hi fossin.
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
C.
PROCÉS DE CANVI A NIVELL PERSONAL
(individualment)
Cal implicar-se en el canvi que duus a terme a nivell personal, sinèrgicament en el procés de llibertat del poble de Catalunya (independència en forma de República Catalana), suara ho estàs exponencialment també fent-ho a nivell també planetari.
ACTUA COM SI CADA ACCIÓ TEVA EN EL TEU ÀMBIT més immediat, FOS DECISIVA PEL CANVI GLOBAL a nivell de planeta.
Recicla sempre el 1000 per 100 (caldria implementar un model exemplar de conscienciació, el retornament d´envasos, etc). No usis plàstics (han d´estar prohibits).
No contaminis el medi ambient de cap manera (cal frenar el canvi climàtic que farà més hostil el nostre món, i ensems cal prohibir el petroli i els seus sistèmics derivats).
No caiguis en els vicis del sistema (tabac o drogadicció, beguda o pèrdua de la consciència, TV o no saber estriar el què un vol, mòbil o tenir que dependre de tothom a tota hora per si de cas, tanmateix no agafis com a model de vida el que promociona la publicitat), ETC.
Cal educar en la potenciació de les medicines alternatives i els coneixements de les remeieres i d´herbolari apropant-nos al fet natural (sense oblidar l´altre medicina).
Cal suggerir-prohibir no fumar, cal prohibir arreu la fabricació i fer negoci amb el tabac i similars (que prenien els indígenes americans).
Canvia quan puguis a cotxe elèctric (surt a compte).
Intenta compartir el teu temps lliure amb els que et necessiten (coneguts o per conèixer).
Intenta viure el temps sense massa soroll (allunyat de la contaminació acústica), dels petards i altres negatives celebracions...
RECUPERA LES ANTIGUES TRADICIONS
Per Sant Joan no utilitzis quelcom que pugui ofendre als altres ni a la fauna, ni a res, car deixa de consumir la pólvora dels exèrcits i de jugar amb foc i provocar gratuït soroll com ho feien els inquisidors medievals per evitar que els iniciàtics al bosc fessin els seus rituals de comunió amb la Natura... Sovint el solstici d´estiu avui dia recorda psicològicament incisiu en les grans ciutats al soroll sec de les armes i la guerra encara vigent arreu del planeta. Respecta el silenci i la meditació del veí.
Caldria allunyar-nos de les americanades, com la "Nit de Halloween celta" el primer de novembre (on s´epicentra en la foscor, la por i en la ignorància del Baix Astral), i millor commemora les tradicions diürnes de la Castanyada, els panallets, i el moniato en bona companyia en indret de natura perfecte!. Som de sempre una cultura solar, no pas nocturna o que es connecti amb els mals esperits o desencarnats no elevats. Cal tenir la màxima consciència en tot moment, i sobretot en les més destacades celebracions cal compartir, compartint el millor de nosaltres.
Projecta en tot moment la visió d´un món en Pau i Lliure de qualsevol obstacle que ens pugui donar la felicitat cercada (sentir-se útil als demès, participar en tasques altruistes, i compartir moments que entre tots recordarem). Les millors ONG a materialitzar encara no s´han posat en marxa.
"""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""
* Per a més informació, podeu consultar:
DruidadeCatalunya.blogspot.com
Druidaiber.blogspot.com
CONSTITUCIOiniciaticaCATALUNYA.blogspot.com
