CONSTITUCIÓ iniciàtica de CATALUNYA*

LA  CONSTITUCIÓ  iniciàtica  de  LA  REPÚBLICA  DE  CATALUNYA 
i  altres  annexes  també  d´interès
-------------------------------------------------------------------------------------------
Crear  un  món  millor,  comença  per  arreglar  casa  nostra.  
Ens  poden  gestionar  la  nostra  vida,  sense  altre  gent  que  viu  a  666  quilòmetres  de  distància.
Podem  viure  a  la  màxima  potència  si  ho  fem  "a  la catalana".
És  l´hora  de  fer  realitat  també  els  somnis  dels  nostres  avantpassats.
La  llibertat  comença  quan  es  pot  votar,  i  tothom  accepta  el  què  decideix  la  majoria.  
Després  de  votar  tots  amb  molta  determinació  l´1  d´octubre  del  2017,  LA  REPÚBLICA  DE  CATALUNYA  es  va  proclamar  el  27  d´octubre  del  2017;  tanmateix  ara  cal  fer  l´esforç  culminant  final  d´ implementar-la!.  

Com  ho  podem  seguir  fent,  pujant  pel camí  llibertari  de  fer  entren  tots  un  país  nou?
No  podem  seguir  amb  els  falsos  paràmetres,  ni  símbols,  ni  errònies  tradicions  que  ens  encadenen  al  de  sempre  i  el  seguir  colonitzats.  
Cal  néixer  des  del  punt  ZERO,  tanmateix  de  forma  iniciàtica  fer  servir  els  nostres  autèntics  símbols  de  l´antiga  tradició  de  Catalunya  que  ens  connecten  de  forma  potent  als  nostres  orígens  autèntics  i  únics  que  cal  exponenciar  sinèrgicament  a  la  màxima  potència  en  aquest  món  on  té  lloc  ara  i ací  el  mateix  Procés  de  Canvi  a  nivell  planetari.
El  procés  d´independència  de  Catalunya,  forma  part  decisiva  del  procés  de  Canvi  Planetari.

Amb  aquest  blog  indiquem  els  canvis  que  cal  fer  per  a  que  Catalunya  sigui  el  què tenia  que  ser  de  fa  temps,  i  encara  no  som.  
Cal  conèixer  les  nostres  arrels,  els  veritables  orígens,  la  tradició  arcana  que  arriba  fins  a  nosaltres  i  l´hem de  fer  ilimitadament  conscient!.  
No  és  d´altre  manera  que  s´obté  la  independència  completa  de  Catalunya.  

Com  es  diu,  i  és  cert: "QUI  PERD  ELS ORÍGENS,  PERD  LA  IDENTITAT",  i  hem  de  tenir-ho  molt  en  compte.
Mai  hem  pogut  escriure  la  nostra  veritable  història.  
Els  romans  (218 a.C.)  aprofitant  la  II  guerra  púnica  esborren  l´iberisme  druida  català,  els  borbons  amb  la  seva  llei   de  "La  Nueva  Planta" (1714)  ens  castellanitzen,  amb  la  guerra  d´España  (1936-39)  els  feixistes  destrueixen  Catalunya  i  després  amb  la  repressió  també  castiguen  i  afusellen  al  nostre  president  de  la  Generalitat  amb  judici  sumaríssim,  i  ara  la  monarquía  borbònica  amb  l´"artículo  155"  elimina  tot  el  Govern  català (2017)  i  tornem  a  tenir  exilats  i  pressos  polítics  en  ple  segle  XXI.  
Tots  aquests  violents  aconteixements,  de  moment  ens  han  impedit  d´escriure-la,  de  conèixer  els  nostres autèntics  referents,  l´han  censurat,  re-inventat,  canviat  perquè  no  tinguem  autoestima,  i  així  ens  segueixin  assimilant,  tot  intentant  bescanviar  la  colònia  que  ara  es  diu  "autonomia"  i  abans  "regió",  en  un  territori  cada  vegada  més  espanyolitzat  i  sense  esperit  propi....

Aquest  blog, " LA  CONSTITUCIÓ  iniciàtica  de  CATALUNYA",  vol  ser  una  eina  pràctica  i  efectiva  per  tenir  en  compte  què  ha de  posar-se  o  millor què  no,  en  la  propera  Constitució  de  la  República  de  Catalunya  (o  exotèrica  constitució).  
Car,  abans  de  donar-la  vida,  caldria  tenir  en  compte  el  contingut  d´aquest  blog.

Amb  aquestes  informacions  històriques,  no  sempre  conegudes  i  sempre  perseguides,  volem  assolir  intensament  que  siguem  conscients  de  les  importants  tradicions  o  referències  que  tenim  de  patrimoni  històric,  algunes  de  les  quals  prenem  encara  com  a  bones,  però  que  no  ho  són  pas, i  caldria  fer  net.  
Hem  de  reconnectar  amb  els  veritables  orígens,  per  poder  ressuscitar  com  Au  Fènix  (i  que  Catalunya  és  de  sempre),  sobresortint  de  les  cendres  de  la  ignorància  i  l´endormiscament  general.
Són  tradicions  de  profund  significat  interactiu   (arquetips  que  ens  lliguen  benefactorament  al  que  som  de  veritat,  l´Ànima  Catalana  Profunda),  recentment  bescanviades  (en  la intenció  d´assimilar-nos  del  tot)  i  que  busquen  l´equívoc,  sovint  emprant  matusserament  evidents  falsificacions  de  la  nostra  història  per  part  dels  que  ens  han  governat  des  de  fora  del  país,  quasi  sempre  amb  interpretacions interessades,  la  mitja-veritat,  amb  censura  anti-catalana,  amb   sibil.lines  referències  falses,  o  eliminació  completa  del  què  realment  fou  i  és,  en  un  llarg  etc  maquiavèlic;  que  amb  argúcia  de  fa  temps  (fa  segles),  pretenen  que  no  reconnectem  amb  els  nostres  importants  i  vivificadors  orígens,  les  arrels  de  tot  plegat  ----que  són  les  que  ens  donen  la  força  per  a  fer  realitat  aquest  culminador  Estat  de  Catalunya  (avui  en  forma  de  república  independent),  i  que  ha  de  ser  la  gran  veu  de  la  consciència  al  món,  i  pacífic  exemple  de  canvi  de  "El  Sistema"  (on  els  fils  d´un  "Nou  Ordre  Mundial"  no  volen  que  res  canviï) ,  suara  Catalunya  ja  amb  forta  veu  i  vot  arreu  on  calgui,  sent  operatius  al  1000  per  100  en  la  Catalunya  que  ha  de  ser  de  referència  per  altres  pobles  que  també  vulguin  despertar,  en  la  cultura  de  la  pau  complerta  i  en  la  saviesa  operativa  de  fer  també  un  món  millor  per  a  tots,  ja  a  plena  consciència----.

Gràcies  per  la  vostra  atenció,  
força  
i  sinergia  positiva! 
Salut!

****************************************************************************

A.
PROCÉS  D´INDEPENDÈNCIA  DE  CATALUNYA
Hi  han  44  arquetips  que  donen  identitat,  força  i  vida  al  què  representa  Catalunya  d´antuvi,  el  què  és,  i  seran  també  els  Països  Catalans.

El  Procés  d´Independència  també  té  a  veure  amb  la  recuperació  d´aquests  vitals  valors,  on  cal  ressorgir  per  a  sempre  de  les  cendres  de  l´oblit  i  la  ignorància.

Punts  vitals  de  la  Tradició,  arquetips,  i  símbols,  que  caldria  que  tingués  en  compte  la  CONSTITUCIÓ  DE  LA  REPÚBLICA  DE  CATALUNYA;  tanmateix  abans  de  que  aquesta  es  materialitzi,  cal  saber  què  cal  evitar,  corretgir  i  incorporar.

Cal  tenir  minuciosament  present  la  nostra  essència,  els  orígens  ibers  dels  quals  partim,  som  i  serem,  que  ens  projecten  a  un  futur  de  creació  il.limitada  (visible  i  intangible):


.................................................................................................................................

1.  ESTIMAR  ELS  ORÍGENS  DE  CATALUNYA  (conèixer  és  estimar,  
conèixer  molt  és  saber)
Les  nostres  tradicions  són  úniques,  i  és  l´aportació  que  fem  al  món  amb  la  nostra  Cultura  Catalana  d´arcà  origen,  que  pocs  recorden  però  que  hem  de  fer  ja  conscient  de  forma  pràctica.  
Per  això  hem  de  canviar  algunes  tradicions  o  costums  incorrectes  o  espanyolitzants   (o  d´altres  territoris  aliens  insuflades  preventivament)  que  impedeixen  la  independència  del  nostre  territori  amb  context  diferenciat,  que  avui  usem  com  a  nostres  i  no  ho  són,  o  no  són  exactament  com  les  fem.  

Catalunya  és  una  nació,  amb  tradicions  complementàries  a  les  d´altres  cultures  veïnes  i  que  enriqueixen  un  món  calidoscopi  en  la  mirada  sumatòria  de  ser  més  entre  totes  les  formes  de  captar  el  món  en  que  compartim  experiència  de  progrés  (com  aporten  les  cultures  celtes,  maies,  inques,  els  tibetans,  els  espanyols,  els  italians,  els  francesos,  etc,  al  conjunt),  i  que  cal  agrair,  però  cal  no  aigualir-la.  

España  ens  nega  que  siguem  una  Nació,  i  per  tant  cal  estar  alerta,  i  ser  curosos,  per  evitar  l´abraçada  de  l´os  que  significa  anar  perdent  flassades  a  cada  bugada  (som  veïns  de  la  segona  potència  lingüística  més  important  al  món,  i  caldria  tenir  només  oficial  el  Català,  sinó  volem  perdre´l  en  pocs  anys,  per  exemple)... 


SANT  GALDERIC,  no  "San  Isidro  Labrador"  (madrileny)
Sant  Galderic  o  St.  Galdric  (Vilavella, Carcassona  820-St.  Martí  del  Canigó,  Conflent,  900)  fou  un  pagès  càtar,  un  dels  pocs  iniciats  cabalistes  que  es  considera  sant  per  l´Església  Catòlica,  pels  seus  miracles,  per  estimar  el  nostre  país  i  haver  defensat  als  pagesos  i  gent  de  la  terra  dels  seus  opressors  feudals  centralistes....  És  el  símbol  del  defensor  de  la  Terra  Catalana  (ja  des  del  segle  IX).  La  seva  festivitat:  el  16  d´octubre.

En  el  segle  XVIII  (1707),  España  imposa  com  a  Patró  de  la  terra  catalana  a  n´Isidro  Labrador  (amb  la  festivitat  canviada  del  15  de  maig,  per  desconnectar-nos).
La  intenció  és  que  no  ens  connectem  amb  la  nostra  terra,  i  que  ens  espanyolitzem... tard  o  d´hora,  incorporant  una  nova  línia  "castiza"  de  fer  les  coses,  perdent  el  referent  i  el  tarannà  d´antuvi  fet  "a  la  catalana".....
MOBILITZACIÓ.  Cada  poble,  a  partir  del  2018,  no  ha  de  celebrar  més  festa  pagesa  que  la  del  nostre  Sant  Galderic,  recuperant  la  tradició  dels  nostres  avantpassats  més  savis.
Enguany  celebrem  la  festa  de  la  Terra  Catalana  el  16  d´octubre!  a  cada  poble  i  ciutat  catalana.

EL  DRAC  de  Catalunya,  no  el  Sant  Jordi  de  London  (o  anglès  símbol  de  possessió).
El  símbol  arquetípic  dels  Reis  de  Catalunya  és  el  Drac  de  Foc  o  el  Drac  de  Catalunya  (el perfil  geogràfic  del  nostre  país  és  un  Dragó  amb  el  cap  al  Cap  de  Creus  i  que  mira  a  l´Est  o  sortida  del  sol  (perquè  la nostra  cultura  és  solar).

Amb  l´enverinament  en  un  sopar  organitzat  pel  "Club  de  Toledo",  del  darrer  rei  de  Catalunya  el  29  de  maig  de  1410,  en  Martí  l´Humà,  i  llur  mort  el  31  d´aquell  mateix  mes  amb  dura  agonia,  acaba  el  símbol  del  dragó  medieval,  i  des  de  fora,  ens  implanten  el  símbol  violent  del  Sant  Jordi  (España-França-Anglaterra)  que  mata  el  drac  (Catalunya  la  volen  com a  una  colònia).
El  Símbol  del  cavaller  que  mata  un  dragó,  és  violent,  i  mai  pot  representar  Catalunya,  terra  de  cultura  i  d´acollida.
España  és  normal  que  tingui  com  a  seu  Patró:  "Santiago  Apostol:  el  matamoros",  al  crit  de  "Santiago  y  cierra  España"  amb  una  espasa  provocadora  en  la  mà,  sent  un  país  veí  de  militars  i  de  total  centralisme  (almenys  fins  avui).

Catalunya  no  pot  tenir  un  símbol  de  violència  imposat,  com  si  fos  el  toro  que  mata  el  torero  de  torn,  en  la  vella  idea  d´una  España  que  castiga  i  és  la  propietària  segons  les  regles  de  "el  imperio  de  la  ley"  (la  seva,  ells  són  la  llei).  El  símbol  sant-jorgià  ens  recorda  que  estem  sotmesos  i  és  bo  que  ho  estem... (!).
Encertadament,  no  fan  tant,  des  del  Parlament  de  Catalunya  ens  vam  declarar  plaça  no  taurina.  Ara  caldria  fixar-nos  també  amb  els  símbols  que  reivindiquen  "la  fiesta  nacional".

De  sempre  hem  estat  el  país  del  Dragó  de Foc.  Però  no  volen  que  donem  llum.
En  el  Palau  de  la  Generalitat  antic,  en  la  porta  principal  pel  carrer  de  Sant  Honorat,  abans  de  morir  l´últim  rei  nostre,  no  hi  havia  cap  "sant  Jordi".  Però  apareixen  tots  a  dotzenes  amb  la  implementació  de  la  nova  monarquia  aliena,  per  poder  controlar  subtilment  en  el  seu  propi  arquetip  el  verí  del  sotmetiment  que  busquen.
El  primer  dragó  controlat  per  un  llancer  s´injecta  en  la  façana  gòtica  del  palau  el  1418,  aprofitant  les  obres  d´ampliació  de  l´antiga  Generalitat.  Tanmateix  es  fa  expressament  en
aquest  sentit  "La  capella  de  Sant  Jordi"  (1432-1434)  en  gòtic  flamíger  o  darrer  gòtic  (argot),  perquè  s´arreli  la nova  tradició  insuflada  arreu  del  país  que  representa  l´edifici  que  ens  simbolitza  com  a  poble  encara  avui  dia.

Manipulació  sistemàtica  que  supera   els  segles  passats  i  s´incorpora  novament  en  la  façana  neoclàssica  del  Palau de  la  Generalitat  (1871)  amb  un  "sant  Jordi  espader"  que  castiga  el  drac  de  la  terra  mentre  a  distància  i  sense  fer  més,  trobem en  la  mateixa  "plaça  sant  jaume",  en  un  edifici  a  Sud-Est,  l´escultura  de  San  Jaime  Apostol  espanyol  qui  controla  només  amb  la  mirada  que  nosaltres  repetim  constantment  els  fals  símbol.
Un  gran  triomf  sibil.lí  en  la  perseverancia  que  dura  segles  dels  propietaris  eventuals  del  nostre  respirar,  en  front  els  pobladors  de  la  colònia  que  no  s´adonen,  i  amb  la  repetició  d´un  error  no  conscient  per  la  població,  avança  la  fagocitació,  l´assimilació  planificada  sense  fer  ja  més  de  forma  directe  (no  cal).
En  la  catedral  gòtica  de  Barcelona  també  s´inocul.la  el  símbol  colonitzador  en  la  clau  de  volta  gòtica:  1448.  I  ensems  en  un  llarg  ETC  institucional-virregnat  forani  impulsador  (o  des-catalanitzador),  que  caldria  bescanviar  coneixent  la  veritat.

Es  té  que  canviar  de  nom  la  plaça  de  "Sant  Jaume",  bé  pel  símbol  arcà  de  plaça  de  Pirene,  o  modernament  com  a  Plaça  de  la  República  de  Catalunya,  i  substituir  aquesta  escena  violenta  del  militar  de  torn,  per  un  dragó  feliç  mirant  de  front!.  L´escultura  també  de  "San  Jaime"  afí,  posar-la  en  un  museu  propici.

En  els  Jocs  Olímpics  de  Barcelona-1992,  no  és  casual  que  es  prohibís  el  Drac  com  a  mascota  com  es  pretenia,  i  només  es  donés  permís  per  posar  a  un  gos  (fidel  i  obedient),  el  "Cobi"  (del  peix  al  cova).

EL  DRAC  DE  FOC,  no  "la  Creu  de  Sant  Jordi".
Per  tant  la  màxima  distinció  de  Catalunya,  no  pot  ser  que  sigui  una  creu  (catòlica),  ni  tampoc  un  torero  (espanyol)  del  dragó,  sinó  un  símbol  de  pau,  suara  caldria  que  fos  la  relacionada  amb  el  símbol  dels  Druides  Ibers  o  la  simbologia  dels  Ibers  del  Drac  de  Foc  o  de  la  Beta  del  Dragó  Tel.lúric  (o  vulcanià   magnetisme  --olotí--  que  ens  connecta  amb  la  Dea  Gea  o  Mare  Pirene).

El  Premi:  "Creu  de  Sant  Jordi",  instituït  per  la  Generalitat  només  fa  quatre  dies,  és  a  dir,  el  18  de  desembre  del  1981,  no  pot  representar  a  Catalunya  per  ser  un  símbol  sant-jorgià violent  i  torturador,  sent  Catalunya  "la  Terra  del  Drac de  Foc"  savi  que  és,  i  sent,  com  és,  una  distinció  que  es  dóna  a  les  persones  que  fan  un  bon  país  i  molta  cultura  (no  als  matadors  de  dracs).
Cal  donar  com  a  reconeixement  als  nostres  grans  aportadors  envers  el  país:  El  Drac  de  Foc  o  El  Drac  de  Catalunya.

EL  CAMÍ  DE  PIRENE,  no  el  "Camí  de  Sant  Jaume"  o  "Camino  de  Santiago  de  Compostela".
L´antic  camí  iniciàtic  que  portava  a  la  mítica  ciutat  ibera  de  Pirene,  cursant  l´arcà   "Camí  de  Pirene"  (que  avui  porta  al  monestir  de  Sant  Pere de  Rodes);  es  va  canviar  en el  segle  XII  per  l´Església  de  Roma  en  direcció  contrària  cap  a  Galícia  i  l´Atlàntic;  quan  de  sempre  tothom  venia  a  aprendre  alquímia,  filosofia  hermètica,  i  demés  coneixements  que  atresora d´antuvi  la  Catalunya  Hesperídica  o  antiga  Arcàdia  que  som.  Fent  passar  al  darrer  druida  celta  de  la  zona  gallega:  Priscilià,  per  l´apòstol  Santiago,  posteriorment  posicionat  com  "el  matamoros"  i  patró  d´España,  bescanviant  la  ruta  de  saviesa  mediterrània-ibera  per  la  de  dogma  i  fe  catòlica  a  la  gallega  (en  els  dominis  dels  gaiteros  i  les  meigues  celtes).
El  canvi  exacte  es  va  produir  el  1122  d.C.,  donant  "Any  Sant  Jubilar"  per  la  bul.la  papal  de  Calixt  II,  i  tot  perdonant  tots  els  pecats  als  futurs  pelegrins,  fins  avui  van  premiar  a  qui  no  anés  a  Catalunya.
Cal  tornar  a  fer  el  "Camí  de  Sant  Jaume",  en  direcció  al  Mediterrani,  i  a  Catalunya,  reconsiderant-lo  com  "Camí  de  Pirene",  i  posar  a  punt  (restaurant  fidedignament)  tots  els  monestirs  romànics  que  d´antuvi  van  ser  focus  de  gran  saviesa  arreu  del  continent  (refent  el  continent,  i  el  contingut),  i  tornant  a  donar-li  la  vida  que  van  tenir,  en  un  gran  projecte  de  recuperació  de  l´Hermetisme  Antic  i  tots  els  coneixements  iniciàtics  també  necessaris  pel  dia  d´avui  (donant  vida  a  la  Universitat  del  Món  Arcà  o  la  ciència  antiga,  i  les  teràpies  alternatives  amb  mestres  in  situ  recuperadors  de  l´art  de  lo  etern,  i  que  engloba  les  ciències  i  les  lletres  en  un  mateix  vector  de  catarsi  cognitiva).

ART  CÀTAR  o   "ART  CATALÀNIC",  no  Art  Romànic o  "Llombard".
El primer  monestir  d´Europa,  el  precursor,  el més  antic  de  tots,  és  el  de  Sant  Pere  de  Rodes  (Alt  Empordà,  Girona).
D´allí,  com  demostra  n´ Alexandre  Deulofeu,  neix  l´Art  Romànic  i  l´"Opus  Spicatum", perquè  totes  les  altres  construccions  fetes  en  xarxa  que  hi  porten  allí  en  el  camí  antic  que  fou  de  Pirene,  són més  modernes  que  aquest  epicentre  d´art  i  cultura  arreu.  Quan arribem a  Santiago, la  catedral  ja  l´acaben  en  gòtic.
Per  tant,  l´Art  epicentrat  en  Catalunya,  no  té  res  de  "romànic", ni  de  "romà  llombard",  i  caldria  dir  sempre  a  partir  d´avui:  Art  Càtar,  o  Art  Catalànic.

El  catarisme  neix  en  el  segle  I  d.C.  amb  la  vinguda  de  Maria  Magdalena  i  la  seva  família  a  Catalunya.  Nou  anys  després,  en  barco  arriba  junt  als  seus  a  la  població  de  Tres  Maries  de  la  Mar  (Occitània o  Catalunya  Nord),  amb  la  seva  filla  Sara  exactament  de  nou  anys.

"ART  TEMPLER   o  ART  DEL  TEMPLE,  no  Art  "gòtic"  o  el  de  l´argot.
L´origen  de  l´art  Gòtic  és  català.  Com  a  epicentre,  aquest  nou  art  realitzat  pels  templers,  esdevé  pioner  en  el  castell  de  Barberà  de  la  Conca  (auspiciat  pel  rei  de  Catalunya,  en  la  frontera  de  la  Conca  de  Barbarà). 
El  rei  català  obté  la  bul.la  papal  de  Silvestre  II  (afi  a  la  cort  de  barcelona),  un  cop  es  veu  que  l´any  999  no  és  la  fi  del  món  pronosticada,  i  hi  ha  pròrroga. ...
La  creació  d´un  primer  temple  o  castell  prioral,  i  la  posterior  xarxa  (en  els  anys  següents)  que  es  crea  arreu  del  territori,  d´altres  edificis  templers  on  in  situ  poder  custodiar  i  protegir  els  camins  del  Camí  de  Pirene  que  porten  a  Sant  Pere  de  Rodes  i  les  seves  reliquies  griàliques;  esdevé  des  del  moment  zero  una  ordre  singular  a  nivell  iniciàtic,  un  moviment  militar-religiós,  iniciada  d´origen  com  a  Ordre  del  Temple  del  Sangral  o  de  la  descencència  de  Jesús  i  Maria  Magdalena,  tal  com  era  coneguda  pels  coneixedors,  la  Catalunya  del  Grial,  ja  d´antuvi  l´epicentre  de  la  Germanor  Blanca.

El  primer  arc  gòtic  (construit  en  "ojiva"  i  no  en  voltà  de  canó  o  "romànic"),  es  realitza  en  la  sala  gran  del  castell  tarragoní,  l´any  1000  d.C.,  en  la  nova  construcció  que  fan  els  templers  per  a  defensar  la  Conca  de  Barberà  dels  musulmans  del  sud,  en  la  frontera  que  cal  protegir  de  Catalunya  enfront  l´expansió  militar  dels  arrassadors  califes.

Posteriorment  l´ordre  del  Temple,  s´expandeix,  perquè  és  un  bon  model  per  defensar  el  territori,  i  és  copiat  exotèricament  a  França,  per  12  membres  fundadors  (alguns  d´ells  eren  nobles  catalans)  al  segle  XII.

Per  això,  l´art  càtar  neix  al  Nord  de  Catalunya  (místic  o  de  connexió  a  les  coves  sagrades,  hereus  dels  druides  ibers),  i  l´Art  Templer,  neix  al  sud  de  Catalunya  (militar  o  de  protecció  amb  noves  tècniques  de  ressistència  constructiva  als  atacs  exteriors. 
L´"art  romànic"  és  un  camí  interioritzat  (amb  catedrals  fosques)  o  art  Ying  o  femení. 
L´"art  gòtic"  o  art  Yang  o  masculí,  és  expansiu  (amb  catedrals  lluminoses  amb  moltes  finestres  obertes  a  la  llum  exterior).

ELS  DRUIDES  DE  FOC  (ibers),  no  els  "diables" de  Catalunya.
Catalunya  és  el  país  dels  Druides  de  Foc,  i  per  tant  la  tradició  ibera  de  baixar  el  foc  des  de  la  muntanya  sagrada  encara  és  vigent  (falles,  etc),  i  forma  part  de  la  Tradició  de  la  Catalunya  Ancestral.
El  que  llavors  era  un  ritus  druídic  o  una  manifestació  pagana  dels  ibers  (segons  els  cristians  excloents),  en  l´anyal  ritus  iniciàtic  de  solstici  on  el  foc  és  el  protagonista,  l´Església  Catòlica  l´ha  bescanviat  en  una  tradició  festiva  o  "popular",  anomenant  al  druida  de  foc  o  iniciat  de  la  Natura,  en  el  "diable"  que  porta  el  foc de  "Botero",  quan  en  realitat  porta  la  Llum  del  Sol  Invicte,  i  fa  savi  a  l´ignorant.

Caldria  recuperar  la  tradició  de  les  falles  i  de  les fogates  iberes,  a  realitzar  en  el  mateix  jorn  de  solstici,  però  diürnes  (no  per  al  nit).
Tota  festivitat  catalana  ha  d´estar  lliure  de  petards  o  sorolls  (medievalment  el  catolicisme   impedia  als  que  volien  fer  rituals  de  connexió  a  la  natura,  per  mitjà  de  les  detonacions  amb  pòlvora  que  versembla  una  guerra,  també  ideològica),  reconvertint  les  cerimònies  de  festivitats  en  una  d´harmonia  de  benestar  i  de  cants  a  l´alegria,  no  a  la  violència.

LA  SEGURETAT  DE  CATALUNYA,  no  els  "Mossos  d´Esquadra".
Els  borbons  funden  aquest  cos  policial  en  el  segle  XVIII  com  a  "Escuadras  de  Cataluña", per  tal  de  reprimir  al  poble  català  i  d´afusellar  als  independentistes  (austriacistes  en contra  del  borbó  francès  jacobí),  anomenant  des  de  Madrid  als  defensors  de  la  terra  com  a  "bandolers"  i  "assalta  camins".

LA  SENYERA  DELS  IBERS  (i  té  un  mínim  de  2.500  anys),  no  la  senyera  de  Guifré  el  Pilós  (uns  1000  anys  d´història).
En  el  Museu  Nacional  d´Arqueologia  a  Barcelona,  actualment  exposades  trobem  unes  ceràmiques  grogues  amb  el  disseny  de  línies  vermelles  (3-5-7-9....)  que  simbolitzen  les  línies  de  Feng-Shui:  Harmant  i  Curry,  i  que  representen  el  culte  a  la  mare  terra  o  a  la  dea  Pirene,  culte  a  la  terra  acollidora  que  amb  aquesta  ceràmica  feien  libacions  oportunes  en  les  seves  festes  de  solsticis  i  equinoccis. És  la  Senyera  dels  Ibers, la  més  antiga  del  món,  solar,  i  iniciàtica.
Guifré  el  Pilós  (840-897),  el  darrer  comte  nomenat  pels  francs,  i  primer  rei-comte  de  Catalunya  --enterrat  al  monestir  de  Ripoll),  va  regular  el  número  de  línies  del  Drac de  Foc,  en  quatre, com els  4  elements  o  4  estacions,  o  punts  cardinals,  en  l´actual  senyera  de  4  columnes.

Caldria  usar  la  nostre  bandera  "l´Estel.lada",  només  fins  que  siguem  independents  a  tots  els  efectes.  Després  caldria  seguir  utilitzant  la  nostra  bandera  dels  ibers,  La  Senyera,  el  símbol  més  antic  del  món  que  té  Catalunya  de  connexió  als  avantpassats  savis  de  l´Arcàdia  Catalana  o  Hespéride  de  Coneixement.

LA  FESTA  NACIONAL  DE  CATALUNYA  i  la  dels  Països  Catalans:  21  de  juny  (solstici  d´estiu  iber),  no  l´11  de  setembre  reivindicador.
Al  ser  una  cultura  solar,  la  ibera,  la  festa  nacional  era  el  21  de  juny  o  Solstici  d´Estiu.
L´Església  Catòlica  ha  creat  festes  succedànies  com  les  de  "Sant  Joan"  per  a  no  connectar-nos  com  ho  feien  els  avantpassats  amb  la  sincronicitat  de  l´univers  i  els  astres  que  ens  marquen  malgrat  que  de  forma  subtil.
La  Festa  Nacional  no  pot  ser  el  dia  de  la  proclamació  de  la  República,  ni  de  la  seva  implementació  total,  sinó  el  jorn  exacte  que  ens  connecta  com  en  un  cicle  perfecte  als  nostres  orígens  als  que  tot  ho  devem.

L´HIMNE  DE  CATALUNYA:  El  cant  de  la  Senyera,  no  "ELS  SEGADORS"
De  la  Guerra  dels  Segadors  al  segle  XVII  en  defensa  de  la  llibertat  de  la  terra  front  als  opressors,  té  l´origen,  suara  va  ser  convertit  en  l´himne  nacional  de  Catalunya  el  1993,  Mentre  no  arriba  la  independència  total, podria  ser  interessant,  però  no  pot  ser  el  definitiu  himne  de  Catalunya,  perquè  és  violent  i  parla  de  guerra.  Cal  un  himne  d´acord  i  sintonitzat  amb  el  país  que  som  d´acollida,  pau  i  respecte  a  les  cultures  del  món.

EL  GRIAL  a  Catalunya,  no  exposat  a  València  com  a  trofeu
Després  de  la  mort  de  l´ultim  rei  de  Catalunya,  Martí  l´Humà  (enverinat),  el  seu  successor  castellà  (pel  fet  del  "robatori  de  Casp"  el  1412),  el rei  no  català  i  autoritari  Alfonso  V  "el  magnánimo" (Medina  del  Campo,  1396-Nàpols  1458),  agafa  de  Barcelona  el  Grial  o  Copa  de  Vida  de  Jesús,  i  se  l´emporta  a  València.  Allí  per  deutes  contretes  amb  el  bisbat,  paga  amb  la  copa  del  Grial  en  1437,  i  fins  avui  el  patrimoni  de  Catalunya  allí  queda,  que  cal  demanar  amb  la  independència  de Catalunya  com  altres  peces  de  botí  de  guerra  que  del  1714  i  altres  peces  iberes,  i  un  llarg  llistat,  a  "España"  encara  tenen.

LA  TAULA  RODONA  DE  NARBONA,  no  la  Taula  rodona  del  rei  Artur  anglesa.
Aquesta  taula  de  grans  iniciats  es  va  fundar  a  la  Catalunya  Nord,  sent  Narbona  on  rau  la  institució  configurada  com  la  taula  dels  càtars,  que  custodiaven  la  Sang  Reial  o  Sant  Grial,  sent  la  primera  de  la  nissaga  reial,  l´hereva  Sara.  Coneguda  també  com  Taula  de  Sara  o  Priorat  de  Gerió.

A  l´insuflar  la  falsa  llegenda  del  sant  anglès,  "saint  Jorge",  van  prendre´ns  l´autèntic  epicentre  de  la  Tradició  Griàlica.  No  l´Avalon,  si  el  Gerió  (Gerió,  o  Girona,  l´antiga  ciutat  atlant  dels  4  rius  o  4  ondines,  Indika,  o  Kerunda).
No  el  Rei  Artur  anglès,  sí  el  Rei  Artús català  (monarca  del  Pirineu  gironí,  amb  grans  pèls  com  si  fos  un  os,  i  que  genèticament  desprès  tenim  la  prova  que  a  Guifré  també  li  deien  popularment  el  pilós,  o  l´"Os  del  Pirineu".
Catalunya  pels  gots,  és  la Terra  Blanca,  el  país  dels  càtars  o  "patarins",  de  la  Dama  Blanca  o  Dea  Pirene,  i  la  dels  Homes  i  Dones  perfectes.
Anglaterra  és  la  monarquia  negre, amb  13  corbs  a  London.
Catalunya  és  la  monarquia  Blanca,  amb  13  oques  blanques  a  la  catedral  de  Barcelona  (on  rau  la  cadira  d´or  de  Martí  l´humà,  la  monarquia  del  Sant  Grial  o  la  Sang  Reial  o  Sangraal).
Per  això,  no  és  exacte  que  el  Llibre  de  Maria  Magdalena,  s´anomeni  el  "Tarot  de  Marsella",  però  sí: com  "El  Tarot  de  Narbona"  (on  rau  l´epicentre  iniciàtic del  treball  de  Sara  o  descendent  de  la  nissaga  Reial).  

En  el segle  XX  va  extinguir-se  l´os  bru  del  Pirineu.  I  en  poc  temps  ha  estat  reintroduït  (1992),  amb  la  intenció  de  baixar  la  freqüència  vibratòria  de  Catalunya.
Caldria  posar  tots  els  ossos  que  ara  campen  en  llibertat,  en  un  espai  tancat,  on  poder-los  visitar  si  cal  turísticament.
No  a  la  por  del  pagès,  ni  dels  excursionistes  dels  nostres  boscos de  l´Alt  Pirineu,  en  aquesta  por  atàvica  que  frena  i que  s´ha  intentat  recuperar  sibil.linament,  i  que  no  fa  avançar  (tampoc  en  la  independència).
No  als  depredadors,  sense  comptar  amb  l´opinió  del  nostre  territori  i  dels  que  allí  hi  viuen!.
Cal  obrir-se  a  un  món  lliure  de  depredadors,  animals  o  humans.

EL  CONSELL  DE  CENT,  institució  inexistent  i  la  única  no  recuperada  a  l´actualitat.
El  "Consell  de  Cent",  òrgan  institucional  constituït  per  100  membres  i  que  representava  a  la  societat  medieval,  assessorava  al  rei  de Catalunya  (en  la  primera  democràcia  real  d´Europa  i del  món).
Fundat  al  segle  XIII,  i  amb  seu  oficial  en  l´edifici  que  avui  coneixem  com  de  l´Ajuntament  de  Barcelona,  va  ser  vigent  fins  el  segle  XVIII,  abolint  la  institució  catalana  el  rei  borbó  francès  Felip  V  en  1714.

Caldria  ressuscitar  la  institució  de  saviesa,  sent  el  Consell  de  Cent  modern,  assessor  de  la  república  catalana,  una  institució  configurada  per  tot  el  coneixement  del  nostre  temps  i  de  l´antic,  participant-la  50  membres  exotèrics,  i  50  membres  esotèrics  (contraposat  a  l´estil  del  "Club  de  Toledo"  inaugurat  per  Alfons  X  "el  savi  nigromant").

L´ORDRE  DEL  TEMPLE  DE  CATALUNYA,  no  l´origen de  l´ordre  del  Temple  a  França.
Amb  el  beneplàcit  del  rei  de  Catalunya,  al  castell  de  Barberà  de  la  Conca,  situat  a  la  Conca  de  Barberà,  es  funda  l´Ordre  del  Temple  l´any  1000,  per  13  nobles  catalans  (no  al  segle  XII  com  es  diu  a  França).  El  templerisme  és  un  moviment  català  nascut  a  Tarragona.
Neix  per  la  necessitat  de  poder  protegir  als  pelegrins  catalans  que  volien  donar  gràcies  per  tenir  "més  pròrroga",  puix  tothom  volia  viatjar  a  Jerusalem,  ja  que  la  fi  del  món  no  va  ser  el  31  de  desembre  del  999,  com  es  deia  i  hom  temia  (també  segons  el  Papa  Silvestre  II  ---que  va  ser  instruït  en  l´alquímia,  en  l´epicentre  de  saviesa  de  tal  ciència  més  important  a  Europa,  que  sempre  va  ser  el  monestir  de  Sant  Cugat  del  Vallès---).

La  Catalunya  medieval  té  tres  columnes  bàsiques:  La  monarquia  catalana  (la  corona  o  Keter),  el  braç  esquerra  o Templers  (l´espasa),  i  el  braç  dret  o  Càtars  (el  calze).  Per  això  des  del  Vaticà,  França,  i  España,  es  va  fer  lo  possible  per  escapçar  el  cap  del  Drac"  (Catalunya),  perseguint  als  càtars,  anul.lant  l´ordre  templera,  i  intentant  matar  la  nissaga  catalana...  Però  Catalunya  sempre  reneix  de  les  seves  cendres ("i  als  700  anys  reverdirà").

ELS  REIS  DE  CATALUNYA,  no  els  reis  catalano-aragonesos  o  reis  d´"Aragó".
L´ARXIU  DELS  REIS  DE  CATALUNYA  o  Arxiu  de  CATALUNYA,  no  l´"Arxiu  d´Aragó".
No  és  d´estranyar  que  des  d´Aragó  ens  reclamin  l´Arxiu  barceloní  que  va  al  seu  nom,  quan  és  una  greu  equivocació  dir-li  encara  així   a   tota  la  documentació  que  va  donar  peu  al  nostre  període  més  lliure  i  independent  fins  avui,  i  que  representa  a  tota  Catalunya  i  els  Països  Catalans,  principalment  originat  de  la  mà  dels  Reis  de  Catalunya.
Aragó  ja  té  el  seu  propi  arxiu...
Cal  que  diem  les  coses  pel  seu  nom,  lluny  de  capgiraments  o  censures  o  paranys  mal  intencionats  de  la  història  provocades  en  la  línia  d´evitar  dir i  confirmar   que  ací  van  haver  reis.
Hom  parla  del  REI  Jaume  I,  del  REI  Jaume  II,  del  REI  Pere  III  el  Cerimoniós,  del  REI  Martí  l´Humà,  etc.  Per  tant  Catalunya  no  només  va  tenir  monarquia  pròpia,  sinó  vam  ser  lliures  i  independents  durant  segles,  suara  avui  dia  Catalunya  és  subjecte  polític:  una  nació,  i  podem  votar  si  volem  ser  de  nou  lliures  o  no  en el  2017  com  vam  fer.

Cal  canviar  el  nom  de  tal  arxiu,  ja!:  Arxiu  dels  Reis   de  Catalunya  o  Arxiu  de  Catalunya  o  L´Arxiu  Català,  i  a  partir  d´ara,  mai  més  dir  "comtes",  sinó  reis;  no  més  catalano-aragonesos  que  produeix  equívoc  interessat,  i  ja  cal  dir  les  coses  pel  seu  nom,  i  evitar  per  a  sempre  que  des  de  fora  falsament  es  digui  que  vam  dependre  sempre  d´España  i  mai  vam  ser  res  i  no  tenim  cap  dret  a  votar  la  independència.

CATALUNYA  ÉS  UNA  NACIÓ,  no  l´ "autonomia"  o  regió  de  Catalunya  (dins  de  l´España  per  voluntat  pròpia  com  falsament  es  diu,  sinó  per  terra  de  conquesta  de  fa  300  anys),  sent  actualment:  LA  COLÒNIA  DE  CATALUNYA  a  tots  els  efectes.

Catalunya  va  perdre  en  el  1714  la  independència  que  tenia  (amb  boix  quefer,  injusta  guerra  i  dura  venjança  posterior),  sent  sotmesa a  la  força  pel  francès  borbó  Felip  V  a  les  lleis  de  Madrid  ("Decreto  de  Nueva  Planta"),  situació  que  encara  dura  amb  el  descendent  Felip  VI  o   el  borbó  de  fi  de  cicle  ---segons  Alexandre  Deulofeu,  l´imperi  espanyol  es  descomposa  del  tot  el  2019---.
Una  nació  sotmesa  a  la  llei  espanyola,  com  som,  és  on  hi  han  presos  polítics  (per  intentar  votar,  expressar  l´opinió,  etc),  tanmateix  per  repressió  de  l´imperi  espanyol  (iniciat  pels  Reis  Catòlics  excloents)  tenim  també  exilats  a  l´estranger,  només  per  voler  votar  l´1-O  del  2017  l´autodeterminació  del  nostre  poble,  sent  el  27  d´octubre  escapçada  l´actual  cúpula  dels  33  líders  independentistes  en  ple  segle  XXI  "democràtic  i  dins  de  la  "democràtica"  C.E.E.),  sense  que  al  món  s´hagi  dit  ni  piu  (per  la  pressió  del  govern  centralista  escanyol).

Catalunya  no  és  una  regió  més  d´Espanya,  té  idioma,  normes  i  tarannà  propi:  és  una  NACIÓ,  la  més  antiga  d´Europa.  Vam  tenir  com  a  territori  de  Catalunya  en  llur  màxima  expansió,  part  de  la  França,  Itàlia  i  la  Grècia  actuals.

El  gran  error  de  l´independentisme,  és  no  dir  que  som  UNA  COLÒNIA.  
Les  colònies  tenen  el  dret  reconegut  arreu  a  poder  independitzar-se,  i  Catalunya  va  ser  afegida  a  España  per  una  guerra  cruenta,  dita  equívocament  de  successió.

Una  colònia  és  la  que  és  governada  i  manipulada  des  de  fora,  sempre  rebent  les  directrius  de  Madrid  (dient-se  "Constitucionalistes",  quan  en  realitat  vol  dir  que  ells  són  la  llei,  i  només  te  la  faran  complir  a  tu,  sent  tota  la  resta  una  gran  disbauxa  de  corrupteles,  i  pagar-los  la  festa),  Catalunya  és  tractada  de  forma  diferent  des  de  1714,  com  a  territori  de  conquesta,  expoliant  de  segles  les  finances  en  greuge  comparatiu  a  n´altres  territoris,  tot  dient  sovint  que  som  "polacos",  i  d´antuvi  sempre  un  territori  a  assimilar  (espanyolitzar).


LA  TEIA  CATALANA,  no  "l´Estaca".
L´Estaca  és  una  cançó  composada  per  el  cantautor  Lluís  Llach  (1968) i  que  s´ha  convertit  en  símbol  universal  de  la  llibertat.  A  Tortosa  des  del  1964  hi  ha  una  "Estaca  franquista"  en  mig  del  riu  Ebre  (Iber),  una  escultura  d´acer  sobre  l´antic  pont  de  la  Cinta  (1895),  on  es  pot  observar  l´àliga  feixista  i  un  soldat  que  sota  el lema:  "A  los  combatientes  que  hallaron  gloria  en  la  batalla  del  Ebro",  ens  fa  un  homenatge  directe  a  l´aixecament  de  Franco  (1936-39).
Cal  treure  de  la  nostra  vida  quotidiana  qualsevol  símbol  que  no  sigui  el  de  la  llibertat.
En  aquest  sentit,  caldrà  bescanviar  tots  els  carrers  que  portin  el  nom  de  reis  borbònics  o  generals  de  guerra,  per  exemple,  rebatejant  la  Plaça  d´Espanya  com  Plaça  de  la  Independència.
La  memòria  és  important,  perquè  es  pot  donar  el  cas  que  algú  com  el  romà  invasor  Escipió  (en  el  218  a.C. ocupant  Catalunya),  i  que  va  crucificar  als  nostres  ibers  defensors  de  la  terra  (200  anys  abans  que  a  Jesucrist),  tingui  un  carrer  en  el  seu  record...(en  el  barri  del  Putxet).

Per  tant  la  nostra  veritable  "estaca"  és  la  torxa,  que  des  del  bell  cim  de  les  muntanyes  de  saviesa  arcana,  els  ibers  druides  de  bon  matí  baixaven  a  la  vall  per  donar  coneixement  a  tots  els  pelegrins  allí  congregats  per  commemorar  el  solstici  d´estiu  (tradició  que  avui  s´ha  mantingut  en  el  Pirineu  de  Lleida  preferentment),  base  cultural  que  avui  sense  saber-ho  invoquem  en  els  nostres  habituals  aplecs  i  festes  majors.....

ELS  ARBRES  HUMANS,  coneguts  ara  com  a  "Castells".
Es  coneix  als  castellers  modernament  com  a  constructors  de  "castells"  des  del  segle  XVIII,  en  una  antiga  tradició  que  també  es  feia  al  país  valencià  i  altres  indrets  dels  Països  Catalans,  segons  l´arcana  tradició  de  pujar  als  arbres  druídics.
L´antiga  tradició  dels  druides  ibers  en  el  Solstici  d´Hivern,  era  fer  una  construcció  humana,  per  enfilar  un  nen  dalt  d´un  arbre  sagrat  i així  agafar  la  planta  sagrada   del  Vesc.
Els  Arbres  Humans  o  els  megàlits  humans,  és  una  de  les  tradicions  més  antiga  que  ens  retrotrau  als  orígens  de  la  cultura  única  que  té  Catalunya.
La  nostra  cultura  és  la  d´unir-se  en  un  mateix  projecte  de  vida  (fer  castells),  donar-se  les  mans  (Sardana),  sent  Catalunya  el  país  niu  de  l´associacionisme;  molt  lluny  de  l´individualisme  d´altres  veïnes  cultures  posicionades  en  l´individualisme  i  l´ego  (que  tenen  inclús  en  els  seus  balls  individuals,  i  formes  de  fer  cada  un  a  la  seva).

EL  CERCLE  DELS  DRUIDES  IBERS,  avui  conegut  com  a  "Sardana".
El  "Ball  Rodó",  ha  arribar  als  nostres  dies,  no  com  una  dansa  esotèrica  de  les  bruixes  medievals,  no  com  un  ball  festiu  de  ball  de  saló  molt  mogut  i  donar  saltets,  sinó  veritablement  com  l´arquetip  del  Cercle  Màgic  o  Roda  d´Energia  positiva  que  es  feia  en  el  solstici d´Estiu.
Tots  els  grans  druides  es  donaven  les  mans,  en  la  trobada  cerimonial  dels  druides  ibers  el  21  de  juny,  per  tal  de  sanar  als  peregrins  allí  presents,  suara  per  obtenir  millor  collites  i  ensems  tenir  la  màxima  harmonia  amb  la  deessa  Pirene  o  Dama  Blanca,  com  a  Germanor  Blanca  que  tots  eren  en  comunió  perfecte  amb  la  Natura  o  la  La  Verda  (Verdera).

LES  DRUÏDESSES DE  CATALUNYA,  no  les  bruixes  catalanes.
El  72  %  dels  druides  ibers,  eren  dones.  Les  druïdesses  iberes  eren  l´epicentre  de  la  cultura  ibera  dels  boscos,  car  amb  la  invasió  romana,  van  tenir  finalment  que  amagar-se  passant   a  ser  Remeieres  o  remeiers,  i  que  en  època  medieval  el  catolicisme  va  anomenar  "Bruixa",  començant  fanàticament  la  "cacera  de  bruixes"  en  contra  de  la  saviesa  i  l´arcana  connexió  als  arxius  del  coneixement  dels  avantpassats  (una  forma  efectiva  de  desarrelar-nos  dels  orígens).
S´acusa  a  les  dones  savies,  principalment,  de  tenir  tractes  amb  el  diable,  iniciant  la  persecució  al  Pirineu  lleidetà  del  Pallars  Sobirà  (segle  XV)  de  tothom  qui  és  esotèric  o  alternatiu,  tanmateix  extenent-se  per  tota  Europa  la  delera  boixa  de  penjar-les  o  de  cremar-les  sense  tenir  cap  prova  (generalment  no  eren  druïdesses, o  "bruixes",  sinó  que  se  les  treien  de  sobre  per  temes  herencials  o  de  patrimoni  d´interessos).
La  Santa  Inquisició  Española,  especialista  en  eliminar  als  que  fan  nosa,  va  durar  molts  segles  perseguint  no  només  als  savis,  sinó  als  catalans  benpensants,  de  fet,  fins  els  nostres  mateixos  dies  de  falsa  democràcia  o  dictocràcia  actual....

TARRAGONA  ÉS  LA  CIUTAT  DE  KESSE,  no  la  "Tarraco  romana".
La  ibera  ciutat  de  Kesse,  l´actual  Tarragona,  va  ser  arrassada  en  el  218  a.C.  pels  romans  en  la  guerra  per  la  conquesta  de  Catalunya  que  feien  les  legions  d´Escipió  en  la  II  Guerra  Púnica.
El  castell  iber  i  la  ciutat  va  ser  derruïda  majorment, per  a  fer-la  gran  capital  (uns  anys  després)  de  l´imperi  centralista  de  l´època  italiana,  llavors  només  conservant  part  de les  ciclòpies  muralles  iberes  que  sobre  el  turó  commemorava  a  la  deesa  Kesse  (o  Cesse,  o  Ceres,  o  dea  Natura).
En  la  recuperació  de  Catalunya  veritable,  no  ajuda  res,  ans  el  contrari,  avui  disfressar-se  de  romà  militar,  o  promocionar  "Els  jocs  romans"  frívols  de  l`època  especialment  violents  amb  gladiadors  ferotges,  quan  aquests  italians  invasors  van  crucificar  a  tots  els  nostres  druides  ibers  kessetans,  i  van  censurar  l´idioma  iber  i  les  antigues nostres  tradicions  de  feia  mil.lenis  preservades,  sent  el  primer  atac  invasor  important  des  de  l´Atlàntida  (17.500  a.C.),  en  una  romanització  urbanita  que  encara  patim  d´esquenes  als  boscos  que  ens  nodreixen...
Encara  vigent  avui  està  el  "Dret  Romà",  i  així  ens  va  la  justícia...,  en  una  societat  que  se  li  versembla  cada  dia  més,  amb  corrupció  sistèmica,  la  injustícia  arreu,  i  les  grans  bacanals  de  l´economia  d´uns  pocs  en  detriment  de  l´interès  general  que  agonitza.

A  Tarragona  només  caldria  fer  festes  i  activitats  relacionades  amb  el  nostre  poble  iber  que  va  patir  la  fúria  dels  que  menjaven  calamars  a  la  romana  (més  calòrics)  per  a  millor  matar.
No  més  "circ"  anyal  en  el  circ  romà....  o  "guerra  de  legionaris",  en  la  "Tarraco  Viva"  anyal  que  torna  a  reforçar  la  idea  de  la  Catalunya  sotmesa  a  una  cultura  aliena  i  guerrificada.

A  Girona  també  hi  ha  la  moda  de  vestir-se  com  a  "Manaia",  és  a  dir,  anar  vestit  pel  carrer  de  militar  italià,  especialment  en  la  Processó  de  Setmana  Santa,  sent  molts  els  devots  que  trobarem  allí,  centenars  de  gent  disfressada  com  assassins  amb  closca  metàl.lica,  quan  tocaria  més  aviat  ser  la  família  de  Jesús  (descendents  dels  càtars)  a  l´entorn  d´una  túnica  d´humanisme  i  de  compassió.

Caldria  promocionar a  nivell  de  Catalunya,  la  cultura  dels  ibers,  que  sovint  queda  arraconada  per  cultures  que  ens  van  ocupar  i  esborrar  el  què  érem,  i  som,  i  serem, ibers  del mediterrani  (des  de  Múrcia,  als  voltants  dels  Alps).
Avui  dia  només  Lleida  recorda  als  defensors  ibers  en un  monument  dedicat  a  Indíbil  (ilerdeta)  i Mandoni  (ausetà),  en  la  darrera  ocasió  que  Catalunya  s´enfronta  a  la  superpotència  que  pretén  dominar  tot  Europa  i el  món  sencer  conegut  en  detriment  de  les  minories  (que  incorporen  més  valor  qualitatiu  que  les  potències a  gran  granel).
Cal  dedicar  noms  de  places  i  de  carrers,  i  també  monuments  als  nostres  ibers  defensors  de  la  Terra,  i  origen  del  nostre  quefer  a la  catalana.

CERVERA  amb  el  Can  Cerver  Savi,  no  amb  el  Mascle  Cabró  de  Cervera  o  diable  Cerverí  de  la  disbauxa  i  lo  negatiu.
Custodi  de  l´Arxiu  akàsic  o  del  món subterrani  i de  les  ciutats  subterrànies  de  l´Atlàntida,  el Can  Cerver,  és  un  gos  savi,  que  protegeix  les  essències  de  Catalunya.
Per  a  res,  ha  de  ser  la  connexió  catalana  al  diable  que l´església  ha  volgut  posicionar  per  a   que  no  reconnectem  amb  els  orígens  de  la  tradició.  El  Can  Cerver,  va  ser  un    dels protagonistes  dels  12  Treballs  d´Hércules.  (Els  Bous  de  Gerió,  i  les  Hespérides  d´Or  o  Pomes  de  Saviesa,  van  ser  també  de  llegenda  gironina  allí  materialitzada).

CATALUNYA:  LA  NACIÓ  DELS  IBERS,  no  ser  només  una  part  d´España  o  de  França.
Cal  crear  ara  i  aquí:  "LA  MANCOMUNITAT  DELS  PAÏSOS  CATALANS",  ans  no  anar  com  ara  "tots  per  lliure"  (i  així  ens  va)...
Els  ibers  és  l´arrel  de  la  nostra  cultura,  i  el  nostre  Pirineu,  el  punt  zero  de  l´antiga  tradició.
Tal  com  era  la  nació  ibera,  avui  encara  en  diem  els  "Països  Catalans"  (doncs  existeix  un  Eco  de  Forma  o  La  Memòria  Subtil,  o  la  reverberació  del  Camp  Morfogenetic  primordial  que  així  li  dóna  vida).
Cal  tornar a  recuperar  el  nostre  territori  de  tradició  ibera  (que  va  des  de  Múrcia  a  la  Catalunya  Nord  i  ses  illes),  suara  ens  apropa  tots  junts  a  un  millor estil  comú,  fort  i  actiu,  per  tenir  veu  al  món  de  forma  més  pràctica  i  tots  a  una  anar  per  fer  les  coses  (trasmutar  aquesta  realitat  obsoleta)  a  com  cal  tenir-les.

La  Mancomunitat  de  Catalunya  va  crear-se  el  1914   (agrupant  les  quatre  diputacions  catalanes)  presidida  per  E.  Prat  de  la  Riba, només  existint  fins  el  1923/25  (de  la  mà  de  l´arquitecte  J. Puig  i  Cadafalch),  car  d´aquella  llavor  de  principi  de  segle  XX,  ens  ha  permès  arribar  fins  el  que  vam  culminar  l´1-0  del  2018.
La   Mancomunitat  dels  Països  Catalans  seguiria  el  mateix  objectiu,  treballar  sempre  junts  fins  a  obtenir  la  unió  del  poble  de  Catalunya  en  un  fort  país  català,  tal  com  vam  ser-ho  en  el  passat,  per  a  millor  projectar-nos  al  futur,  i  donar  el  màxim  entre  tots  plegats.

És  per  tant  indispensable,  la  creació  d´un organisme  nou:  LA  MANCOMUNITAT  DELS  PAÏSOS  CATALANS,  que  reivindiqui  entre  altres  cabdals  matèries  col.lectives,  la  unitat de  la  llengua,  la  tradició  i  cultura  compartida,  i  els  interessos  comuns  (infraestructures,  sanitat,  i  un  llarg  etc  de  projectes),  i  tot  allò  extens  què  encara  cal  fer  per  poder  sentir-nos  catalans  per  sobre  de  qualsevol  temps  futur  a  esdevenir,  tot  sempre  sent  la  terra  d´acollida  que  d´antuvi  vam  ser..

EL  GEGANT  GERIÓ   i  els  altres  atlants  del  Pirineu  ancestre,  no  només  els  gegants  de  la  festa  major.
El  Gegant  atlant  Gerió  va  ser  el  fundador  de  la  ciutat de  Girona  (o  ciutat  de  Gerió),  capital  dels  ibers  indiketes  (també  coneguda  com a  Indika),  la  ciutat  dels  4  rius.
Actualment  considerem  els  gegants  com  a  part  anecdòtica  de  la  Festa  Major  dels  nostres  pobles  i  grans  ciutats,  però  en  realitat  són  la  connexió  autèntica  als  nostres  vestigis  atlants  (de  fa  17.500  anys),  on  sers  de  gran  tamany  i  alçada  van  poblar  el  nostre  territori  (la  mateixa  Bíblia  fa  referència  al  gegant  Goliat).
Caldria  fer  un  gegant  nou  amb  el  nom  de  Gerió  a  la  ciutat  de  Girona  (la  urb  dels  quatre  rius),  que  recordi  que  provenim  de  la  civilització  atlant,  anterior  a  la  nostra,  i  de  la  que  tenim  principal  connexió  iniciàtica  i  en  som  custodis  del  seu  patrimoni  ciclop  (muralles,  dòlmens,  gegants  de  pedra  com  el  de  Pedralta,  etc),  ensems  és  l´Antiga  Tradició  que  cal  recuperar  avui  de  forma  conscient.

Caldria  preservar  arqueològica  i  paisatgisticament  els  espais  que  foren  sagrats  per  als  nostres  ancestres.  Si  hi  ha  un  dòlmen  o  un  menhir,  cova  o  indret  sagrat  dels  druides,  declarar-ho  monument  nacional,  i  no  poder  construir  a  menys  de  100-150  metres  com  a  mínim.  No  es  pot  destruir  com  es  va  fer  fa  pocs  anys  el  dolmen  de  Llagostera  (Girona),  per  tal  de  no  variar  només  un  xic  l´autovia  que  ara  existeix  allí  mateix  en direcció  a  la  costa  (destruint  el  turonet  dolmènic  i  els  altres  petits  menhirs  en  sinèrgia  tel.lúrica  que  acupunturava  energètica  i  benèficament  la  zona).
Amb  una  església  romànica  haurien  fet  el  mateix?  Només  per  que  es  tracta  d´un  monument  dels  naturalistes  o  la  religió  de  la  Natura  anterior  i  no  del  catolicisme  més  recent?
Alguns  d´aquests  dòlmens  són  ciclopis,  és  a   dir  d´una  antiguitat  més  enllà  de  les  que  els  arqueòlegs  els  daten,  com  els  existents  a  Santa  Cristina  d´Aro.  Seria  una  llàstima  destruir  el  que  fa  mil.lenis  ens  ha  arribat  no  per  casual  fins a  nosaltres.



                                                * NOTA  a  tenir  en  compte:  
                                           
                                              En  aquest  introductori  blog,  no  podem  ara  especificar  tots  els  arquetips  de  Catalunya  (i  dels  Països Catalans), per  estar  encara  en  ple  procés  d´independència.  
Molt  agraït  per  la  vostra  comprensió i  sinergia.  
Feu  tota  la  difusió  que  creieu  oportuna  sobre  aquests  punts  tractats,  que  són  de  tots.


..................................................................................................................................


2.   REIVINDICAR  EL  NOSTRE  PATRIMONI  INTANGIBLE  I  TAMBÉ  EL  VISIBLE.


AVUI:  tornem  a  recuperar  les  essències.

Caldria  en  aquest  2018,  encara  amb  presos  polítics  a  la  presó  i  exil.lats  a  l´estranger,  començar  pel  més  fàcil.  Tornar  a  recuperar  les  tradicions  "a  la  catalana",  com  sempre  d´antuvi  s´havia  fet  sense  interferències  ni  imposicions  "legislatives".  

Una  forma  pràctica  de  des-espanyolitzar-nos,  en  la  línia  que  des  del  centre  s´anava  portant,  i  hem  de  preservar,  tenim  tot  el  dret,  la  nostra  pròpia  cultura.  
Hem  de  ser  conscients  del  nostre  valor,  del nostre  origen,  i  actuar  en  conseqüència.


TOTS  els  pobles  i  ciutats  de  Catalunya,  cal  fer  festa  bona  i  gran  en  el  dia  de  Sant  Galderic: 
16  d´ OCTUBRE.  I  estendre  així  cada  any,  aquesta  acció  reivindicativa,  ja  per  sempre  tornant-lo  a  posar  en  pràctica  aquest  referent  català  per  a  tots,  que  té  a  veure  amb  la llibertat  del  poble  i  l´amor  a  la  Terra  (que  és  el  que  ens  cal).


I  poc  a  poc,  anar  recuperant  i  modificar  el què ens calgui  de  la  nostra  autèntica  
Tradició  i  que  ens  connecta  de  forma  sana  i  forta  als  nostres  avantpassats  que  és  la  mateixa  raó  existencial de  ser  i  de  perviure  en el  món  actual.  Tenir  cultura  pròpia  i  compartir-la  amb  la  resta  de  les  altres  dignes  cultures  del  nostre  món  futur  al  qual  volem  pertanyer.


DEMÀ  o  DEMÀ-PASSAT:  Actius  i  Passius.  La  Justa  Compensació.

Portem  més  de  3  segles  expoliats  com  a  colònia  que  encara  som  de  l´Imperi  Espanyol  (avui  en  completa  decadència  i  definitivament  escorat),  expoli  permanent  per  dret  de  conquesta  i  no  només  econòmic  que  asfixia  un  poble;  suara  per  armes  de  guerra  capturada  la  nostra  voluntat  (1714-2018).

Quan  toqui  valorar  els  Actius-Passius  en  el  procés  d´independència  de  Catalunya,  caldrà  tenir  en  compte  tot  l´expoli  fiscal  sofert  dels  304  anys,  els  danys  i  perjudicis  d´estar  sense  llibertat  i  amb  la  població  sotmesa  i  castigada  a  pa  i  aigua  de  tant  de  temps.  
Ho  volem  tot,  "fins  l´últim  cèntim"  (si  és  que  això  es  pot  calcular  amb  diners).  
Suara  com  a  contraprestació  podrem  no  tenir  en  compte  els  interessos  devengats.

Com  aquesta  quantitat  total  és  una  barbaritat,  ara  NO  ACCEPTAREM  PAGAR  LA  INDEPENDÈNCIA  DE  CATALUNYA,  una  vegada  l´Estat  Espanyol  en  aquest  segle  XXI  digui  que  d´acord  però  que  ens  encarreguem  de  la  deute  al  100%  que  tenen  a  crèdit  dels  seus  ingressos.  NO.  
Com   a  molt  podem  gestionar  la  seva  bancarrota,  intentant  que  el  cost  sigui  zero  a  la  llarga.  I  com?.  Des  de  fora  ---en  la  línia  per  exemple, d´ eliminar  el  Senat,  l´autonomia  de  Madrid,  tota  estructura  oficial  inoperant  (gairebé  totes),  i  etc---.
CATALUNYA  ha  estat  esquilmada,  cap  cosa  s´ha  fet  en  el  nostre  benefici,  per  això  ara  ho  volem  tot,  tot  lo  nostre.  
Aproximació  al  LLISTAT  DE  CARTA  ALS  REIS  (de  les  Espanyes):   

*Patrimoni  que  ha  de  venir  a  Catalunya:
Introducció:  El  <Museo  Nacional  del  Prado>  de  Madrid,  està  considerat  el  tercer  a  nivell  mundial,  important  perquè  sempre  han  actuat  centralistament  en  detriment  de  les  regions....  
Exhibeix  avui  dia  unes  1.300  obres,  i  a  més  té  més  de  3.000  peces  destacades  en  la  reserva  (magatzem),  a  més  de  tenir  3.500  obres  d´art  entretingudes  en  ambaixades  i  en  llocs  oficials  diversos  del  país  segons  l´amiguisme  de  torn  (despatxos  ministerials  inclosos,  etc).
Del  Museu del  Prado  i  d´altres  museus  espanyols,  a  compte  de  la  gran  deute  contreta  per  aquest  estat  veí,  cal,  no  només  que  vinguin  tots  els  "Papers  de  Salamanca"  que  són  nostres,  sinó  un  mínim  de  100  Picassos,   75  Goyas  (petits  i  grans),  50  Mirós,  25  El  Grecos,  13 Velázquez  (dibuixos  inclosos),  7  El  Boscos,  etc. 
Suara  tota  mena  d´artistes  que  Catalunya  es  mereix,  com  Leonardo  da  Vinci  i  el  seu  quadre  de  "La  Gioconda"  (II),  així  mateix  com  tots  els  manuscrits  que  també  sobre  Catalunya  hi  ha  de  l´artista  càtar  Leonardo  en  el  "Códice  de  Madrid",  i  en  realitat  són  de  Catalunya  (amb  esbossos  de  Montserrat  inclosos)  perquè  van  ser  expol.liats  del  monestir  en el seu moment,  i  ETC... 
Introducció:  El   madrileny  <Museo  Nacional  Centro  de  Arte  "Reina  Sofía">,  només  en reserva  té  més  de  22.000  obres  d´art,  la  majoria  sense  mai  exposar....
La  titularitat  de  TOTA  LA  COL.LECCIÓ  DE  DALÍ,  que  en  part  va  ser  portada  a  Madrid  i  l´artista  va  dir  que  fossin  al  seu  Museu  de  Figueres (abans  del  conflictiu  darrer  testament  ocult  que  va  desheretar  a  la  Generalitat  de  Catalunya  en  opaca  "operació  d´Estat"  legal). 

*Patrimoni   que  cal  canviar  de  titularitat  a  l´estranger:
A  nom  de  Catalunya,  cal  posar  palaus  i  empreses  institucionals,  patrimoni  que  fora  de  Catalunya  i  de  les  Espanyes  també  pot  compensar  tantes  ofenses  i  deute  afegit  a  dia  d´avui. 
El  50  per  cent  de  les  ambaixades  espanyoles,  cal  posar-les  a  nom  de  Catalunya  (moltes  aniran  a  liquidació  per  fastuoses  i  poc  operatives).
I  UN  LLARG  ETC  que  ara  no  cal  pas  detallar.


..........................................................................................................................................




3.  VIU  AMB  INTENSITAT  LA  RECUPERACIÓ  D´UNA  CULTURA  QUE  HA  DE  SER  MIRALL  I  EXEMPLE  A  TOT  EL MÓN.  

Participa  de  la  Construcció  de  la  República  de  forma  activa,  lluïda,  i  amb  esperit  de  superació  per  fer-la  encara  millor!  

Som-hi!

Algunes  persones  estan  recuperant  la  nostra  veritable  història,  sovint  de  forma  individual,  com  ho  pot  ser  en  Jordi  Bilbeny,  historiador  d´en  Cristòfor  Colom,  de  Sirvent  ("el  Cervantes"),  i  de  tants  altres  personatges  que  ha  donat  el  nostre  pioner  país,  suara  altres  veïns  pobles  se´ls  han  quedat  com  a  seus  sense  cap  escarfall  i  sense  fer  cap  esforç). 

A  nivell  iniciàtic  Ignasi  Puig  dins de  la  temàtica  iniciàtica  de  la  Catalunya  anterior  i  dels  nostres  orígens,  sent  investigador  de  les  cultures  ancestrals  catalanes,  com  l´atlant,  la  prehistòrica,  la  ibera  o  la  càtara  majorment  que  donen  vida  al  què  avui  som....

Però  també  sovint  s´investiga  en  primera  línia  de  forma  col.lectiva  com  a  l´Institut  Nova  Història,  i  en  altres  organitzacions  documentalistes  en  el  rescat  d´una  cultura  que  val  la  pena  i  és  de  referent,  i  que  des  de  fora  no  s´aposta  per  aquests  valors  que  són  de  tots,  ans  el  contrari,  per  exemple  a  Espanya  posant  impostos  al  21  per  cent  en  la  cultura,  despreciant  l´idioma  català  i  tot  lo  que  a  Catalunya  faci  referència  com  és  notori,  etc.

Per  això  una  suggerència  voldria  afegir:
Ajuda  als  nostres  investigadors,  als  historiadors,  als  grups de  treball  que  de  forma  més  o  menys  intensa  estan  fent  l´esforç  titànic  de  donar  llum  allí  on  altres  van  posar  les  urpes.
Aneu  a  les  seves  conferències,  compreu  els  seus  llibres  inèdits  i  els  històrics,  doneu  suport  tant  com  podeu  per  qualsevol  via,  per  a  que  finalment  entre  tots  arribem a bon  port.  
Moltes  Gràcies!  
Salut! 

La  feina  ha  sigut  ample  i  s´ha  pogut  sovint  fer  cim:
En  aquestes  recents  investigacions  s´ha  pogut  demostrar  i  sovint  tenir  la  bona  pista  de  saber  que  Cristòfor  Colom  era  català  amb  casa  pairal  al  barri de la Ribera  (Barcelona),  que  Marco  Polo  en  realitat  era  l´ambaixador  català  Jaume  Alarich,  suara  que  no  és  el  manxec  Miguel  de  Cervantes  i  sí  Miquel  Sirvent  de  Xàtiva  (el  quixot  es  va  escriure  primer  en  català,  per  això  "El  Quijote"  té  tantes  catalanades  i  és  una  crítica  incisiva  però  còmica  del  fet  castellà  "cavalleresc  i  enfronta  molins  de  vent"),  tanmateix  que  el  pintor  Jeroni  Bosc  se  la  emmascarat  sota  el  nom  del  nord-europeu  Iheronymus  Bosch,  car  que  l´artista  pintor  alemany  Albrecht  Dürer  és  en  realitat  Albert  de  Túria,  àdhuc  Santa  Teresa  de  Jesús  és  en  realitat  Santa  Teresa  de  Cardona  (o  la  noble  Caterina  dels  Cardona),  Sant  Ignacio  de  Loyola  exactament  és  n´Ignasi  d´Oriola,  l´enigmàtic  comte  de  Sant  Germain  n´és  el  comte  de  Sant  Germà   (bon  alquimista  català  del  barroc),  i  un  llarguíssim  etc  que  intenta  demostrar-censurar  que  els  catalans  mai  no  hem  fet  res,  ni  hem  existit  pas,  ni  pintat  res  de  res  enlloc....  

Quan  vols  destruir  una  cultura,  cal  que  no  hi  hagi  ningú  d´interès  que  crei  autoestima  a  la  població  que  vols  assimilar,  i  per  tant  és  infinitament  millor  que  Colom  sigui  genovès,  que  català  i  endemès  jueu....  
Lluiran  el  Cervantes  en  les  monedes  d´euros  espanyoles  daurades  de  fa  dècades,  figurant  com  a  castellà  creador  de  la  llengua  de  la  seva  pàtria  (i  per  tant  d´una  cultura  que  ha  donat  un  brillant  fruit  gràcies  a  un  entorn  sinèrgic  que  es  presuposa  també  elevat  de  nivell),  quan  sabem  que  es  poca  la  collita  a  la  manxa...  obviant  que  ni  se  l´han  llegit  el  text  irònic,  puix  llur  obra  és  la  crítica  mordaç  que  podria  ser  actual  a  l´Espanya  que  no  escolta,  que  va  d´"hidalgos"  i  "chulapones",  i  acostuma  a  lluitar  amb  els  molins  fariners  catalans  o  "gegants"  pacients  que  els  hi  donen  de  menjar...   
I  així  els  ha  d´anar...  tard  o  d´hora,  perdent  algun  dia  la  boigeria,  però  malauradament  no  pas  avui  en  acusar  per  Judici  d´Estat  (2018-2019)  de  "Rebelión-Sedición-Malversación-Desobediencia"  als  principals  independentistes  demòcrates  també  del  Govern  cessat  com  si  cas  sumaríssim  fos  en  ple  segle  XXI,  de  quelcom  que  en  realitat  era  una  pacífica  reunió  de  qui  no  vol  usar  la  violència  en  el  20-S,  la  votació  de  l´1-O  i  el  27-O  en  la  declaració  d´independència,  perquè  no  volen  escoltar  que  ja  en  tenim  prou....  i  actuem  amb  un  xip  més  evolucionat  envers  el  segle  XXII  que  arriba!.


ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ


B.  
PROCÉS  DE  CANVI  PLANETARI  
(en  conjunt)

Es  diu  que  Grècia  va  ser  la primera  democràcia,  però  també  es  permetien  tenir  esclaus  mentre  els  ciutadans  de  primera  classe  votaven....
Ans  Catalunya  va  ser  la primera  democràcia,  en  la  època  medieval,  amb  l´organització  de  les  Corts  Catalanes,  doncs  el  rei  no  podia  fer  el  que  volgués,  i  tenia  que  passar  comptes  (Anglaterra  mai  va  ser  una  democràcia,  el  rei  tallava  caps  i  sempre  van  actuar  jacobinament  amb  els  territoris),  sent  Catalunya  la  primera  nació  important  d´aquella  Europa  naixent.

I  en  aquest  segle  XXI?,  
Des  de  Catalunya  ens  cal  inventar  un  nou  sistema  d´organització  més  humà,  ple  de  cultura  i  de  pau,   i  del  poble  (que  principalment  pensi  en  el  conciutadà),  oblidant  els  falsos  capdills  que  imposen  la  seva  llei  en  detriment  del  bé  general  (ara  tanmateix  conegut  com  "el  imperio  de  la  ley"  i  que  aquests  interpreten  segons  art  i  els  hi  va).

Cal  tenir  en  compte  en  la  futura  Constitució  de  la  República  de  Catalunya  a  realitzar  en  breu,  una  sèrie  d´idees  bàsiques  per  tal  d´assolir  també  la  màxima  llibertat  d´un  món  en  el  qual  podem  i  volem  ser  la  referència. 

CATALUNYA  fora  de  "El  Sistema"  que  hem  patit  durant  llargs  segles.
"El  Sistema"  perpetua  que  la  població  sigui  esclava  d´uns  paràmetres  establerts  (i  que  Catalunya  encara  no  sigui  independent).
Cal  construir  un  sistema  d´organització  nova,  allunyat  de  qualsevol  còpia  anterior.
De  lo  local,  a  lo  universal.  No  un  sistema  organitzat  per  "nacions"  sovint  hologràmiques  d´interessos  o  C.E.E  (Comunitat  ECONÒMICA  Europea), i  sí  a  la  Comunitat  Europea  dels  Pobles  (el  Poble  Català  és  una  d´aquestes  nacions  autèntiques  que  caldria  impulsar-ho).

Donar  la  veu  al  poble  de  veritat.  Creació  d´unes  ELECCIONS  AMB  LLISTES  OBERTES  (per  sempre),  on  tothom  pugui  estriar  quina  persona  el  representa  (i  hi  pugui  parlar  directament),  i  no  un  partit  (porció  d´interès)  allunyat  de  la  realitat.

CATALUNYA  seu  de  la  "Organització  dels  Pobles  del  Món"  (O.P.U.)  o  "nova  ONU".
Un  país  lliure  de  normes  artificials  imposades  per  un  govern  a  l´ombra,  abolició  de  "El  Sistema"  que  no  té  cura  del  poble.
No  al  "Nou  Ordre  Mundial"  promocionat  pels  "amos  del món",  i  que  ens  volen  implementar  sense  avisar,  des  del  poder  caduc  de  sempre  (i  secular)  o  "Il.luminati"  (ordre  secreta  originada  al  1666).

Crear  una  nova  "O.N.U".  real,  la  O.P.U,  l´Organització  del  Pobles  del  Món,  lliure d´interessos  creats,  amb  seu  epicentral  i  fixe  a  Catalunya  com  a  referent  i  talaia  de  llur  implementació  al  món.

CATALUNYA  veu  i  vot  en  el  món  amb  els  Drets  Humans.
Sempre  hem estat  un  país  d´acollida,  però  ningú  fa  res  per  evitar  els  problemes  que  mouen  a  la  població  a  moure´s, migrar  del  seu  nadiu  territori.
Crear  una  nova  legislació dels  Drets  Humans  que  cal  ser  amatent  en  tot  moment  arreu  del  món  fins  que  hom  en  sigui  conscient  dels  drets  humans  tal  com  cal  que  aquests  ho  siguin  en  el  s.XXI  o  s.XXII  amb  respecte  màxim  a  tota  cultura  i  pensament  positiu.

CATALUNYA  epicentre  de  la  justícia  social.
Una  nova  societat  que  permeti  treballar  el  50  per  cent  de  la  setmana  per  la  col.lectivitat,  i  els  altres dies  de  la  setmana  poder  optar  segons  les  preferències,  bé  en  cursos  de  formació,  o  per  l´esport,  activitats  culturals  diverses,  o  altres  activitats  que  ens  interessin  d´oci  i  d´humanisme  cultivador,  i en  un  llarg  etc  a  estriar.
Perquè  som  50%  materials  i  50%  espirituals.  No  un  100%  ser  part  d´un  sistema  jerarquitzat  injustament  i que  pensa  per  nosaltres  (en  contra  dels  nostres  interessos).
Cada  català  pel  sòl  fet  de  ser-ho,  ha  de  tenir  la  renda  bàsica  garantida:  quantitats  econòmiques  en  existència  que  provenen  dels  16.000-30.000  milions  d´euros  que  es  queda  ara  l´"Estat  Español"  (per  l´expoli  fiscal  sostingut  en  el  temps,  i  que  va  des  de  Felip  5  al  6).

Repartiment  millor  de  la  riquesa  i  de  les  possibilitats  de  tenir  feina  digna,  i  habitatge  social  efectiu  per  a  tots  els  catalans.  Habitatge  de  lloguer  públic  en  els  centre  de  totes  les  capitals  de  comarca  i  província.  No  a  la  especulació  immobiliària  (que  es  va  iniciar  amb  el  franquisme  dels  anys  1950-60).
No  als  Paradisos  Fiscals  (castigat  durament  per  llei  de  ser-hi  en  algun).
No  al  pagament  d´impostos  herencials  (que  generen a  les  famílies  normals  problemes  financers),  i  sí  a  la  major  recaptació  de  les  multinacionals  i  les  grans  fortunes.


CATALUNYA   completament  ecològica  i  solar.
Fins  avui  hi  han  5  fonts  de  producció  d´energia:  Hidràulica,  Tèrmica,  Nuclear,  de  Cicle  combinat,  Eòlica  i  Solar.  Caldria  potenciar  3  i  erradicar  les  altres.
 
Totes les  llars  amb  la  energia  solar  i  eòlica.  Urgent  sensibilització  i  legislació  en  l´obligació  de  que  tota  casa  ha  d´estar  connectada  a  la  xarxa  de  fabricació  massiva  d´energia  solar,  per  evitar  ara  i  aquí  el  canvi  climàtic  que  està  canviant  el  clima  habitual  fins  arribar  a  un  punt  de  no  retorn,  i  tota  mena  d´ajuda  institucional i  financiació-subvenció.
Legislació  per  abolir  el  monopoli  de  les  multinacionals  de  la  Llum,  per  assolir  la  nacionalització  d´un  bé  que  és  de  tots.  També  la  gestió  pública  de  l´Aigua,  i  tots  els  elements  bàsics  per  a  la  vida  humana,  que  no  poden  ser  traficats  per  l´especulació. 

Tenir  respecte  complert  a  l´entorn  natural  (si  s´han de  fer  ampliacions  de  les  grans  ciutats, aquestes  ampliacions  cal  fer-les  subterrànies,  amb  preferència  en  l´interior  de  muntanyes  (conservant  l´escorça  terrestre  i  llurs  boscos)  ---com  ho  van fer  els  atlants---, o  disposades  sobre  el  mar  del nostre  immediat  litoral.  Deixar  créixer  els  arbres  al  màxim  nivell,  donat  la  base  als  arbres  mil.lenaris...  doncs  som  l´antiga  Arcàdia.
Prohibició  complerta  dels  plàstics  i   la  dels  seus  derivats  arreu  de  la  industria  i  en  al  vida  ciutadana.  Envasos  de  vidre  a  retornar.

CATALUNYA  lliure  de  VERINS  i  manipulacions-experimentacions.
No  als  Chemtrails.  No  volem  els  "avions  fumigadors"  o  Chemtrails  al  nostre  país,  cap  experiment  amb  alumini  en  l´aire  i  bactèries  amb  tòxics  diversos,  fent-nos  servir  de  cobaies  els  poders  fàctics  d´un  món  obsolet.
L´espai  aeri  de  Catalunya  és  ben  nostre,  i  també  el  marí.

La  salut  és  un  bé  de  tots,  i  cal  fer  lleis  que  protegeixin  la  llibertat  de  viure  amb un  món  gens  químic  o  patógen.  Promoció  de  les  medicines  alternatives  i  de  les  tècniques  sanadores  que  ens  connecten a  la  Natura  sense  artificis.
No  a  la  nova  tecnologia  de  micro-freqüències  (suara  no  a  la  tecnologia  del  5G  o  superiors).  Caldria  enderrocar  la  metàl.lica  Torre  de  Collserola  (Barcelona),  per  ser  excessivament  alta:  288,4  m  (i  en  contra  la  normativa  municipal),  des  del  1992  sobre  el  turó  de  Vilana  (a  445,4  metres  sobre  el  nivell  del  mar);  i  tanmateix ser  perjudicial  per  les  ones  de  forma  negatives  que  emet,  que  alteren  la  vida  sana  al  seu  entorn  i  ha  modificat  la  freqüència  vital  de  la  ciutat  de  Barcelona,  intencionadament  usant  els  coneixements  de  la  radiestèsia  "segons  art".  No  a  la  nova  llança  de  Sant  Jordi  contra  la  muntanya  del  dragó  català.
No  als  aliments  transgènics.  No  a  les  proves  que  arreu  es  fan  per  part  dels  laboratoris  sense  el  nostre  permís  ni  coneixement,  auspiciats  per  les "superpotències"  o  les  grans  companyies  multinacionals  (que  visionen  el  nostre  món  com  un  gran  laboratori  d´experimentació  gratuita).
Tots  els  aliments  han  d´estar  convenientment  controlats  (per  l´oficialitat)  de  forma  activa,  i  amb  les  etiquetes  ben  clares  i  completes  eliminant  els  equívocs  buscats  o  no  buscats,  ans sempre  totes  les  explicacions  i  detall  en  català. 

CATALUNYA  fa  seu  tot  el  patrimoni  de  l´Església  (com  a  França  per  exemple  ho  és),  i  no  es  pot  vendre  ni  mal  gestionar  cap  be  patrimonial  que  són  de  tots  (gràcies  a  les  ofrenes,  i  donatius  fets  durant  segles  per  persones  que  creien  en  un  be  superior  i  no  particular),  i  han  de  servir,  tant  continent  com  el  contingut,  per  fer  una  societat  millor:  monestirs  i  edificis  eclesiàstics  han  de  ser  dedicats  a  ser  seu  de  persones  amb  risc  social,  aprenentage  dels  oficicis  tradicionals  que  es  perden,  com  a  seus  culturals  i  d´activitats  iniciàtiques  alternatives,  indret  privilegiat  de  conferències  i  de  cursos  de  nova  era,  i  un  llarg  etc  del  nou  món  que  arriba.

CATALUNYA  com  a  generadora  d´un  nou  model  sostenible  de  treball.
Catalunya  és  un  país  de  petites  i  mitjanes  empreses,  no  de  MULTINACIONALS  que  governen  fàcticament  el  món  i  acumulen  el  patrimoni  que  és  de  tots  (com  passa  a  les  Espanyes).
España  és  un  país  de  multinacionals.  Catalunya,  de  Petites  i  mitjanes  empreses  (PIME).  Per  això a   España  fan  lleis  per  a  les  seves  empreses  multinacionals,  anant  en  contra  de  les  nostres.
Cal  legislar  facilitant  el  model  català  d´expansió  sostenible  i  la  inclusió  laboral  de  km 0  (eliminant    el  tic  de  Madrid  on  s´ajuda  preferentment  a  les  seves  multinacionals  de  les  portes  giratòries  i  el  seu  B.O.E.  "subvenciona",  prescindint  de  les  empreses  familiars  o  més  humanes,  les  catalanes). 

No  és  operatiu  el  model  del  "creixement"  que  es  basa  en  l´apropiació  de  les  matèries  primeres  en  el  tercer  món.  Cal  la  creació  d´un  model  humà  sostenible  amb  el  planeta,  amb  connexions  amb  les  O.N.G.
No  als  paradisos  fiscals.  Cap  delicte  prescribeix.  Inculcar  l´estima  per  tenir  un  país  de  tots  on  cal  contribuir,  lliure  de  corrupció  constatable  i  on  es  dóna  exemple.

Crear  un  nou  horari  de  vida  i  de  treball,  acord  amb  la  llum  diürna,  que  faciliti  la  vida  familiar.  Les  multinacionals  i  el  sistema  establert  dominant  d´interessos  creats,  posiciona  uns  horaris  de  treball  i  models  de  societat  que  ens  apropa  a  la  granja  humana  (sent  dictats  els  aconteixements  anyals  pel  minoritari  però  selecte  "Club  de  Bilderberg", monarquia  espanyola  inclosa). 
No  al  canvi  d´hora  dos  cops  a  l´any.  Eliminació  completa  de  qualsevol  canvi  d´horari  per  "estalviar"  energia  (cosa  que  és  completament  falsa),  i  que  provoca  patiment  a  la  societat  més  sensible  que  ha  d´accelerar  o  retardar  els  horaris  vitals  dos  cops a  l´any  per  la  voluntat  dels  qui  manen.
L´"Horari  d´Hivern"  ha  de  ser  el  definitiu  (en  el solstici  d´hivern  a  les  8  h  del  matí  ha  de  ser  clar  i  poder  estar  pujar  si  volem  a  les  muntanyes  dels  ibers  com  ho  feien  ells  a  aquesta  hora  ---amb  l´horari  d´Estiu,  això  seria  impossible,  seria  de  nit)---).

CATALUNYA  com  epicentre  i  referent  d´una  nova  organització  més  humana  al  món.
Fer  un  museu  del  Parlament  de  Catalunya,  caserna  de  Felip  V  del  segle  XVIII,  edifici  que  va  ser  construït  per  a  reprimir   la  capital  de  Catalunya  (1718);  i  que  ha  servit  al  segle  XXI  per  a proclamar  la  nostra  independència  (2017)  com  bona  Au  Fènix  que  som.
Cal  construir  un  nou  edifici  a  dalt  del Collserola,  El  Nou  Parlament  de  Catalunya,  i  obrir-se  a  la  cooperació  d´altres  països  que  també  volen  ser  més  lliures  i  sinèrgics  amb  el  canvi  de  model  a   nivell  planetari.

Fer  un  museu  del  Palau  de  la  Generalitat,  indret  de  poder  i  defensa  en  la  protecció  militar  i  posteriorment  política  de  Catalunya  front  a  les  accions  d´España  (amb  guerra  continuada  i  declarada  des  del  segle  XIV,  raó  per  la  qual  va  ser  generada  com  la  del  General,  a  la  ciutat  de  Cervera).
Cal  construir  un  nou  edifici  al  Collserola,  la  "Seu  de  la  República  de  Catalunya",  amb  la  intenció  afegida  de  ser  la  veu  de  la  consciència  al  món  a  cada  mala  acció  comesa,  i  actuar  de  mediador  front  cada  conflicte  que  arreu  emergeixi  dins  de  la  comunitat  internacional.

Per  aquest  motiu, de  sanar  Catalunya,  caldria  retirar  la  Torre  o  Antena  del  Collserola,  feta  en  l´indret  més  alt  de  la  ciutat  per  control  de  micro-freqüències  i  semiòtic  procedir, i  poder  re-situar  el  poder  de  Catalunya  dalt  del  cim  on  caldria  que  aquest  fos,  "a  la  ibera"  (com  sempre  eren  ells,  dalt  dels  cims)  per  reconnectar-nos  amb  els  orígens  veritables.

CATALUNYA:  nova  legislació.  Cap  delicte  prescriu.  El  90%  de  les  comdemnes,  es  realitzen  fora  de  la  presó  amb  servei-treball  monitoritzat  envers  el  benefici  de  la  comunitat.  Amb  aquest  nou  concepte  de  reconducció  social,  no  cal  fer  noves  presons  (alleugerin  els  impostos  que  per  aquest  concepte  es  repercutien  al  contribuent),  i  s´ajuda  al  bé  superior  formant  persones.

CATALUNYA  com  a  centre  de  la  Cultura  veritable  al  món.
En  cada  capital  de  comarca  cal  tenir  un  Museu  d´Art  que  faci  irradiar  la  cultura  de  l´indret  (potencial  la  investigació  artística),  ensems  amb  la  sinèrgia  d´altres  possibles  àrees  de  cultura  o  museus  complementaris  (incidint  potser  en  el  fet  tradicional,  i  d´altri  característica  singular  de  l´indret  que  afegeixi  valor  al  que  vam  ser,  som  i  serem),  per  així  també  procedir  a  la  conservació  del  patrimoni  a  través  del  temps  de  forma  segura  i  eficaç.
Accés  gratuït  de  tots  els  catalans  al  nostre  patrimoni  (la  cultura  ha  de  ser  gratuïta  per  a  tot  contribuent  de  casa),  però  de  pagament  (malgrat  que  discret)  per  als  visitants  foranis  (de  fora  de  Catalunya).

Fomentar  el  món  del  col.leccionisme  (sobretot  a  l´Escola),  i  les  diferents  modalitats  de  valoració  del  nostre  patrimoni  (antic  i  modern).
Cal  aturar  les  exportacions  de  patrimoni  català  a  fora  del  país  (Austràlia,  EUUU,  Suïssa, etc).
Actualment  bona  part  del  nostre  patrimoni  català  (d´antiguitats  diverses,  mobiliari  ---arques  gòtiques,  barroques,  etc---,  objectes  religiosos  variats,  ceràmica  medieval,  plata  antiga,  relicaris  històrics,  talles  romàniques,  gòtiques  i  barroques, etc)  són  venudes  a  foranis  i  surten  amb  certificat  d´exportació  de  la  Generalitat  a  l´estranger  per  a  mai  més  tornar  on  caldria  hi  fossin.

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


C.
PROCÉS  DE  CANVI  A  NIVELL  PERSONAL  
(individualment)

Cal  implicar-se  en  el  canvi  que  duus  a  terme  a  nivell  personal,  sinèrgicament  en  el  procés  de  llibertat  del  poble  de  Catalunya  (independència  en  forma  de  República  Catalana),  suara  ho  estàs  exponencialment  també  fent-ho  a  nivell  també  planetari.
 
ACTUA  COM  SI  CADA  ACCIÓ  TEVA  EN  EL  TEU  ÀMBIT  més  immediat,  FOS  DECISIVA  PEL  CANVI  GLOBAL  a  nivell  de  planeta.

Recicla  sempre  el  1000  per  100  (caldria  implementar  un  model  exemplar  de  conscienciació,  el  retornament  d´envasos,  etc).  No  usis  plàstics  (han  d´estar  prohibits).

No  contaminis  el  medi  ambient  de  cap  manera  (cal  frenar  el  canvi  climàtic  que  farà  més  hostil  el  nostre  món,  i  ensems  cal  prohibir  el  petroli  i  els  seus  sistèmics  derivats).
No  caiguis  en  els  vicis  del  sistema  (tabac  o  drogadicció,  beguda  o  pèrdua  de  la  consciència,  TV  o  no  saber  estriar  el  què  un  vol,  mòbil  o  tenir  que  dependre  de  tothom  a  tota  hora  per  si  de  cas,  tanmateix  no  agafis  com  a  model  de  vida  el  que  promociona  la  publicitat),  ETC.
Cal  educar  en  la  potenciació  de  les  medicines  alternatives  i  els  coneixements  de  les  remeieres  i  d´herbolari  apropant-nos  al  fet  natural  (sense  oblidar  l´altre  medicina).
Cal  suggerir-prohibir  no  fumar,  cal  prohibir  arreu  la  fabricació  i  fer  negoci  amb  el  tabac i  similars  (que  prenien  els  indígenes  americans).

Canvia  quan  puguis  a  cotxe  elèctric  (surt  a  compte).

Intenta  compartir  el  teu  temps  lliure  amb  els  que  et  necessiten  (coneguts  o  per  conèixer).
Intenta  viure  el  temps  sense  massa  soroll  (allunyat  de  la  contaminació  acústica),  dels  petards  i  altres  negatives  celebracions...

RECUPERA  LES  ANTIGUES  TRADICIONS
Per  Sant  Joan  no  utilitzis  quelcom  que  pugui  ofendre  als  altres  ni  a  la  fauna,  ni  a  res,  car  deixa  de  consumir  la  pólvora  dels  exèrcits  i  de  jugar  amb  foc  i  provocar  gratuït  soroll  com  ho  feien  els  inquisidors  medievals  per  evitar  que  els  iniciàtics  al  bosc  fessin  els  seus  rituals  de  comunió  amb  la  Natura...  Sovint  el  solstici  d´estiu  avui  dia  recorda  psicològicament  incisiu  en  les  grans  ciutats  al  soroll  sec  de  les  armes  i  la  guerra  encara  vigent  arreu  del  planeta.  Respecta  el  silenci  i  la  meditació  del  veí.

Caldria  allunyar-nos  de  les  americanades,  com  la  "Nit  de  Halloween  celta"  el  primer  de  novembre  (on  s´epicentra  en  la  foscor,  la  por  i  en  la  ignorància  del  Baix  Astral),  i  millor  commemora  les  tradicions  diürnes  de  la  Castanyada,  els  panallets,  i  el  moniato  en  bona  companyia  en  indret  de  natura  perfecte!.  Som  de  sempre  una  cultura  solar,  no  pas  nocturna  o  que  es  connecti  amb  els  mals  esperits  o  desencarnats  no  elevats.  Cal  tenir  la  màxima  consciència  en tot  moment,  i  sobretot  en  les  més  destacades  celebracions  cal  compartir,  compartint  el  millor de  nosaltres.

Projecta  en  tot  moment  la  visió  d´un  món  en  Pau  i  Lliure  de  qualsevol  obstacle  que  ens  pugui  donar  la  felicitat  cercada  (sentir-se  útil  als  demès,  participar  en  tasques  altruistes, i  compartir  moments  que  entre  tots  recordarem).  Les  millors  ONG  a  materialitzar  encara  no  s´han  posat  en marxa.


"""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""

* Per  a  més  informació,  podeu  consultar: 

DruidadeCatalunya.blogspot.com 

Druidaiber.blogspot.com 

CONSTITUCIOiniciaticaCATALUNYA.blogspot.com